La Confederació Intersindical, de la qual l’STEI Intersindical forma part, exigeix que s’incrementin el salari mínim, les pensions mínimes i la renda bàsica fins als 1080 euros.
Des de la crisi financera que començà a finals de 2007, la classe treballadora ha vist com, paulatinament, empitjoraven les condicions laborals i vitals com a conseqüència de la desregulació de les condicions laborals, la desvaloració de la negociació col·lectiva i el repartiment injust de la riquesa, factors que han provocat que creixi la precarietat de gran part de la població. Sembla que ens hem acostumat a veure les llargues coes de la fam, que són un llast per a milions de persones. Persones amb pensions que no superen els 600 euros, aturats sense expectatives de tornar a fer feina pus mai més i joves sense cap esperança de trobar feines dignes o tan sols poder entrar al mercat laboral. Salaris, pensions o prestacions de misèria que impedeixen que milions de persones visquin amb dignitat. Aquesta és la realitat que arrossegam des de la crisi de la passada dècada, que s’ha vist agreujada per la crisi sociosanitària de la COVID-19.
Tot el que s’ha exposat fins ara ha anat en paral·lel a una altra realitat: les polítiques neoliberals desenvolupades pels governs durant anys, que pretenen destruir els serveis públics essencials i incrementar els beneficis de les grans empreses i la banca privada; beneficis que normalment acaben a paradisos fiscals. Aquestes polítiques neoliberals tenen com a prioritats explotar i empobrir els treballadors i incrementar les desigualtats. I és per donar respostes a tots aquests problemes i combatre les polítiques neoliberals que es fa indispensable la resistència: la lluita als centres de treball i als carrers.
Per a l’STEI Intersindical, s’han d’incrementar el salari mínim, les pensions mínimes i la renda bàsica: és un imperatiu de justícia social, per distribuir millor la riquesa i un factor de dignificació del treball i les condicions de vida d’amplis sectors de la població que viuen en situacions de pobresa i exclusió social.
A les Illes Balears, la situació d’aquestes persones és encara més precària. En primer lloc, perquè la insularitat fa incrementar el cost de la vida. En segon lloc, perquè els diferents governs espanyols (amb la connivència de la major part de diputats i senadors), mitjançant el drenatge fiscal i la distribució injusta de les inversions, debiliten encara més la capacitat dels serveis públics de les Balears. En conseqüència, en el cas de les Balears és especialment necessari que s’incrementin els salaris i les pensions mínimes i la renda bàsica fins als 1080 euros.
Amb voluntat política és possible instaurar la pensió mínima, el salari mínim i la renda bàsica de 1080 euros. L’STEI Intersindical, juntament amb la resta d’organitzacions que conformam la Confederació Intersindical, proposam la disminució dràstica dels 20.000 milions d’euros en despeses militars innecessàries, l’eliminació de les donacions d’11.000 milions anuals a l’Església Catòlica, que s’aturin els ajuts públics a les grans empreses, multinacionals i bancs que permeten socialitzar les pèrdues mentre es privatitzen els beneficis. Però, sobretot, és fonamental i urgent legislar una reforma fiscal perquè les fortunes, les grans empreses i els bancs tributin al 49 %, com ja passa a la majoria d’estats d’Europa. Els recursos hi són: només manca la voluntat política de distribuir la riquesa de manera justa.
És per tot això que és necessari, urgent i possible incrementar el salari mínim, les pensions i la renda bàsica fins als 1080 euros. Amb un salari, pensió o renda mínima dignes, i polítiques valentes per reforçar els serveis públics, serà possible combatre l’empobriment progressiu de gran part de la població i millorar les condicions de vida de la classe treballadora, especialment dels sectors més vulnerables, com ara milions de pensionistes, joves i dones precaritzades, entre d’altres.
