No som una superdona

 
 

#NOSOMUNASUPERDONA

 

La secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical posa en marxa la campanya #NOSOMUNASUPERDONA a través d’una imatge interactiva que es difondrà a la seva pàgina web i a les xarxes socials.

Les dones sofrim desigualtats des dels primers moments de les nostres vides. Una bona educació afectiva i sexual és importantíssima per trencar amb tots els estereotips i rols de gènere existents. Hem de reivindicar més mesures de conciliació, una coresponsabilitat 50-50, igualtat salarial, acabar amb els sostres de vidres, els terres enganxosos, la feminització de la pobresa...

Aquesta crisi sanitària, econòmica i social, causada per la COVID-19, ha deixat ben patent que els treballs essencials estan fortament feminitzats. Segons dades de les Nacions Unides (ONU), a tot el món, les dones suposen el 70% de les persones que treballen a l’atenció pública en els serveis socials i de salut; són el 86% de les persones que treballen a les residències geriàtriques; el 70% de personal que treballa a les farmàcies; el 90% de les netejadores d’empreses, hotels i llars, i el 85% de les que treballen a les caixes registradores dels supermercats.

Durant aquest confinament s’ha abocat la dona a estar a casa seva exercint teletreball i cuidant de la casa i dels fills/es o de familiars al seu càrrec. El pes de les cures i de la llar ha tornat a recaure sobre elles i no se les ha valorat. Les dones que han sortit a treballar per ser aquest el seu treball essencial, ho han tengut molt difícil a l’hora de conciliar. I moltes altres han sofert ERTO a les seves empreses i difícilment poden arribar a final de mes.

Queden moltes qüestions pendents per què la IGUALTAT entre dones i homes sigui real. Des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical reclamam:

La coresponsabilitat 50-50. Segons l'EIGE (Institut Europeu de la Igualtat de Gènere), el 84,5% de les dones, a l'Estat Espanyol, s'encarreguen del treball de cura i de la llar, no remunerat, enfront del 41,9% dels homes.

La universalitat i gratuïtat de l'etapa 0-3. És necessària una xarxa d'Escoles Infantils Públiques perquè tothom tengui el mateix dret a accedir en aquesta etapa educativa. I per facilitar la reincorporació de la dona al món laboral.

Més dones als òrgans de decisió de les empreses. S'ha de trencar el sostre de vidre i escapar del terra enganxós. Segons l’informe “Talent femení” del 2019 (ICSA i EADA), les dones només representen un 8,6% de les direccions generals i un 7,7% de les direccions comercials, mentre que a les àrees funcionals “clàssiques” com la direcció de Recursos Humans, les dones representen un 32%, seguida de la direcció financera, amb un 20%.

La igualtat salarial. Per un contracte i un sou dignes.  S’ha d’acabar amb l’escletxa de gènere present en algunes professions. L’escletxa salarial entre homes i dones és d’un 16% en els càrrecs directius, un 11% en càrrecs mitjans i d’un 12% en càrrecs bàsics.

Acabar amb la feminització de la pobresa. Segons el darrer informe d’OXFAM INTERMON, el salari mig anual d'una dona és un 22,17% més baix que el d'un home. La taxa d'ocupació en dones és del 44% mentre que la dels homes és del 55,7%. Les dones suposen un 95% de les jornades parcials. Retallen la seva jornada per tenir cura de la família. Aquesta diferència salarial permanent al llarg de la vida suposa un major risc de pobresa a la tercera edat.

Revalorar la feina de les dones al medi rural. Segons el Diagnòstic de la Igualtat de Gènere en el Medi Rural, la diferència entre el salari mitjà dels homes i de les dones s'estableix en una mitjana de 23,4 punts a favor dels primers. Els treballs en el camp tenen moltes vegades caràcter estacional; la temporalitat de les dones representa el 74,17% i només el 25,82% són fixes.

Més presència de dones a les professions vinculades a l’STEM. Encara que les dones obtenen més del 50% dels títols universitaris, la seva presència a graus com Física o Enginyeria no arriba al 30%. Les científiques d'avui dia asseguren que continua la discriminació, que la societat manté molt vius els condicionants de gènere i que els llocs de govern són pràcticament inaccessibles per a elles.  Segons el Fòrum Econòmic Mundial, la mitjana de dones a la investigació és de devers el 30%.

Fomentar la coeducació i l’educació emocional. Volem una educació afectiva i sexual basada en el respecte a la llibertat de decisió i d'expressió de les altres persones.

Més presència de dones referents als llibres de text, a les diferents activitats de divulgació i als mitjans de comunicació. Perquè la igualtat sigui plena, la societat ha de comptar amb dones referents a tots els sectors professionals, en l’educació i en les activitats culturals.

Posar en valor la feina de cures. Són necessàries més mesures de conciliació. Poder gaudir de jornades més flexibles i de permisos de conciliació retribuïts per tenir cura de fills/es o familiars a càrrec. Facilitar el teletreball.

Acabar amb l’escletxa de gènere a les pensions. Respectar la vellesa i vetllar per unes pensions dignes perquè puguin tenir la màxima autonomia i el lloc que els correspon dins la societat. A l’informe d’OXFAM INTERMON, segons dades del 2018, figura que una pensionista rep una mitjana de 740,2 euros mensuals, mentre que el seu equivalent masculí cobra al voltant de 1.162,3 euros. L’escletxa de gènere de les pensions ronda el 35%.

La ratificació del Conveni 189 de l'OIT, per part del Govern, reconeix els drets laborals de les persones que exerceixen el treball domèstic.

Polítiques públiques que posin la vida al centre.Les persones han d'estar per davant dels interessos econòmics dels mercats.

El neoliberalisme i el capitalisme van de la mà del patriarcat i exploten la vida de les persones, sobretot de les dones, i els recursos naturals del nostre planeta. L’emergència climàtica i la crisi internacional del COVID han deixat ben palès que aquesta situació és insostenible. És necessari acabar amb aquest sistema econòmic que va contra la vida, la de les persones i la del planeta. Fem realitat que aquest altre món és possible.