ASUNCIÓN HERNÁNDEZ, membre de la Confederació de l’STES i de la Organització de Dones ..

 Hipocresía : Si ets jove i estàs embarassada, millor et quedes a casa.


Fins a ben entrat el segle XX, a Espanya, quan una dona jove es quedava embarassada era costum tancar-la per a tota la vida en un convent. Una vegada que donava a llum, la comunitat deia que s’havien trobat a la criatura en les portes de l’església i el capellà de torn la col·locava bé en un hospici o bé en mans d’alguna família benestant. Les modalitats eren moltes, però sempre es tractava del mateix, d’evitar la vergonya i el deshonor. Crèiem que això eren temps passats en els quals imperava una societat ultra conservadora, tremendament injusta i sobretot molt hipòcrita. Doncs no, no són temps passats, i la mostra és l'aberrant moció (de censura?), que la diputada del PP Ana Guijarro s’ha tret de la màniga en l'Assemblea Regional per incloure a les embarassades i mares joves en els casos previstos per poder rebre educació a distància. El text de la moció en qüestió no té desaprofitament, vessa masclisme i menyspreu per a les joves embarassades quan diu: «Les noies joves que estan estudiant solen abandonar la seva formació per la vergonya que els causa acudir a classe en aquest estat». A veure, hi ha algun estudi seriós que avali aquesta afirmació, o més aviat es tracta d’un judici de valor que la diputada s’ha tret de la màniga per justificar una moció que no s’aguanta de cap de les maneres? I si fos així (cosa molt dubtosa) no seria més adient reeducar a la societat perquè ningú sentís vergonya per tenir un embaràs desitjat ni càstig per no portar a terme un no desitjat?


I és que el que el PP vol és invisibilitzar a les dones que decideixen ser mares fora de les seves normes morals, aquestes mateixes que proclamen des del púlpit i diuen entendre que un marit s’engati i pegui a la seva dona, però que d’aquí a matar-la...


Caldria recordar a la diputada, i a totes les persones que han avalat la moció que “aquest estat” no és vergonyós, i que la millor manera d’ajudar a les dones que desitgen tenir descendència és normalitzar l’embaràs i la criança. Que cap dona hagués de triar entre la seva formació, la seva carrera laboral, la seva vida professional i les seves filles o fills. I això no s’aconsegueix enclaustrant a una jove ca seva, sinó donant-li opcions reals i concretes perquè lliurement decideixi sobre la seva maternitat. No es pot defensar al mateix temps (tret que es sigui absolutament hipòcrita) una llei de penalització de l’avortament dient que és per salvaguardar el dret a la maternitat i al mateix temps condemnar a l’ostracisme social a les persones que decideixen ser mares.


La diputada del PP Ana Guijarro, en la seva defensa de la moció davant l'Assemblea i per rebatre l’esmena a la totalitat del PSOE que tractava el text de discriminatori i contrari als principis d’igualtat, es va defensar com bonament va poder, portant el tema per altres camins i justificant-ho sobre la base de la protecció de la salut de la dona, a la seva no obligatorietat (fins a aquí podríem arribar)? en fi, ficant-se en jardins que no sap ni vol conrear. No ens enganyem, la diputada pot revestir la norma de totes les bondats que vulgui, però el que està escrit es basa únicament en la penalització de l’embaràs i en l’exclusió del sistema educatiu normalitzat de les mares joves.


No se sap si el PP té principis, però es veu ben clar que no té final en la seva decisió de fer retornar  les dones a temps passats en els quals eren màquines de parir i de criar.

Viure per veure!