La nova regulació de les Treballadores de la llar reconeix el dret a dues discriminacions històriques: el dret a l’atur i a no ser acomiadades sense justificació.

En el juny del 2022, L’Estat espanyol va ratificar el conveni 189 de la OIT.

Les dues professions més altament feminitzades són la cura de les persones i, precisament, la neteja

Va ser l'any 1988 quan es va proclamar el 30 de març com el Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, per mitjà del primer gran Congrés de Treballadores de la Llar, que va tenir lloc a Bogotà, Colòmbia.

En aquesta reunió es van discutir molts assumptes, però els de major interès varen ser la gran discriminació que sofreixen les persones que es dediquen a aquest treball, la falta de lleis que els emparen, l'establiment d'un pagament digne per la seva tasca i el dret a una protecció social per part dels estats.

Segons l'Estudi Grans Xifres del Sector Neteja 2022, elaborat per IFMA i ASPEL, a l’Estat espanyol el sector té més de 570.000 empleats, dels quals el 76% són dones. Sent el nostre un país de serveis, la neteja constitueix un component essencial de la cadena de valor dels altres sectors, i representa un percentatge del 1,05% del PIB.

Un sector feminitzat i invisible.

Resulta que les dues professions més altament feminitzades són la cura de les persones i, precisament, la neteja, tots dos molt castigats històricament, d’una banda per la falta de regulació en un passat, i per l'altre, quan va haver-hi la normativa, per la discriminació que es permetia respecte a la resta de sectors.

A la fi, des del 2023, la nova regulació elimina dues discriminacions històriques: que no tenguessin dret a atur i que les poguessin acomiadar sense justificació. El nou sistema inclou cotitzacions per desocupació per a treballadores i els seus ocupadors i augmenta la base mínima per als qui tenguin contractes de poques hores.

La norma, que respon a peticions històriques d'aquest col·lectiu i organitzacions feministes, també sorgeix després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TSJUE) que va declarar que el sistema anterior era discriminatori.

Aquesta normativa té com a objectiu equiparar les condicions de treball i de Seguretat Social de les persones treballadores de la llar familiar a les de la resta de persones treballadores per compte d'altri per a posar fi a la discriminació històrica d'aquest col·lectiu feminitzat.

Es resol, per tant, l'equiparació amb les persones treballadores per compte d'altri tant en l'àmbit del sistema extintiu de la relació laboral com en el de la prestació per desocupació.

També es garanteix la protecció de la seguretat i salut de les persones al servei de la llar familiar equivalent a la de qualsevol altra persona treballadora, essencial no només per a assegurar l'equiparació de condicions que exigeix la normativa antidiscriminatòria de la Unió Europea i el Conveni 189 de la OIT (ratificat des de juny del 2022), sinó també per a garantir el dret constitucional a la salut que correspon a totes les persones.

FINS ARA NOMÉS EQUIPARACIÓ. Cal continuar lluitant per la valoració de les tasques de les cures i de l'atenció domèstica i que això es tradueixi en millores en les condicions de treball.

L'art i el feminisme són necessaris per a transformar la realitat, per a canviar el món que ens envolta.

Ressaltar en primer plànol un món patriarcal, que ha invisibilitzat i menystingut la meitat de la població, les dones han entrat en espais vetats per a elles durant segles i sense estar a l'ombra dels homes, sinó com a autores que han realitzat grans aportacions. L'artista multidisciplinària Suzanne Lacy va declarar que “l'objectiu de l'art feminista és influir en les actituds culturals i transformar els estereotips” Perquè, quina millor manera de transgredir el masclisme i la misogínia que a través d'una obra artística i la reivindicació de l'autoria? L'art com a generador d'igualtat i eina per a construir espais diversos, des de allò personal a allò polític.

A continuació teniu els cartells amb la informació de les pròximes presentacions del calendari 2023, "Temps de dones, dones en el temps. Artistes Visuals" a Menorca i a Mallorca:

A finals del 2015 l'Assemblea General de les Nacions Unides va acordar declarar l'11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nina en la Ciència. Des de llavors, la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical s'han sumat al suport i reivindicació d'aquest dia recopilant propostes i recursos didàctics encaminats a visibilitzar la contribució de la dona al coneixement científic, així com a reforçar la participació de dones i nines en l'àmbit de la ciència, la recerca i la innovació.

Les estadístiques desagregades elaborades per diferents universitats i institucions científiques, nacionals i europees, continuen mostrant la necessitat de fomentar carreres científiques entre les nines i les joves. Especialment en els ensenyaments STEM. Continuam posant el focus en l'educació obligatòria per a visibilitzar a les nostres investigadores d'avui i d'ahir com a referents i models per a les futures estudiants universitàries.

És necessari continuar insistint a posar en evidència les dificultats de promoció a escales superiors i de lideratge en projectes científics de les dones que treballen en ciència i innovació.

A Espanya, només una de cada quatre estudiants de grau de primer i segon cicle en enginyeria i arquitectura són dones. Això ocorre també a la UE i en el món, on tan sols, segons dades de la UNESCO, el 3% de les estudiants de carreres relacionades amb les tecnologies de la comunicació són dones, i en camps d'avantguarda com la intel·ligència artificial, només una de cada cinc professionals és una dona.

Un any més, com cada 6 de febrer, tornam a reivindicar la tolerància zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF).

Tant dones com nines, a tot el món, han estat afectades per actituds i pràctiques freqüents, heretades, que formen part de la societat patriarcal que ha predominat en la nostra societat. Assetjament, violació, cremes de bruixes, matrimoni infantil i forçat, assassinats d'honor, planxat de pits, mutilació genital femenina... constitueixen greus violacions als drets fonamentals, aquells que, com a societat, ens hem compromès a defensar.

La MGF és reconeguda a nivell internacional, amb greus implicacions sanitàries i psicosocials: viola els drets de dones i nines a la integritat física i psicològica, afectant directament la seva salut sexual i reproductiva, perpetuant les desigualtats de gènere.

En matèria de dades, les nines de 14 anys o menys representen a 44 milions de totes aquelles persones que han sofert l'ablació. La major incidència d'aquesta pràctica entre les nines d'aquesta edat es produeix a Gàmbia, amb un 56%, a Mauritània amb un 54% i a Indonèsia, on al voltant de la meitat de les nines d'11 anys o menys han estat sotmeses a la pràctica. Els països amb major prevalença entre nines i dones de 15 a 49 anys són Somàlia, amb un 98%, Guinea, amb un 97% i Djibouti, amb un 93%. En molts països, la majoria de les nines varen sofrir l'ablació abans d'arribar al seu cinquè aniversari.