Dimecres, 19 de novembre de 2008, a les 18 hores, es va presentar el llibre Contam les nostres experiències, a l’Escola de Formació en Mitjans Didàctics de l’STEI-i. La presentació va anar a càrrec del director de l’Escola, el Sr. Pere Polo, del responsable de Cooperació del Sindicat, el Sr. Juan Rodríguez i de la Consellera d’Afers Socials, Promoció i Immigració, la Sra. Fina Santiago. També hi va assistir el director de Projectes de la Conselleria, el Sr. David Abril. L’acte va comptar amb l’assistència de nombroses persones, la majoria relacionades amb els projectes de Cooperació de l’STEI-i i d’Ensenyants Solidaris.
El primer a intervenir va ser Pere Polo, el qual va donar les gràcies a tots els assistents, a les autoritats per l’ajuda concedida i als que havien ajudat a fer aquell llibre per la seva aportació, igualment va donar les gràcies a totes les persones, que any rere any, anaven a Llatinoamèrica a fer Cooperació. Va dir que el llibre també s’havia editat en castellà per poder enviar-lo als països receptors de les ajudes.
Va explicar que Contam les nostres experiències estava dividit en tres parts: la primera consistia en una introducció de la tasca qu
e es feia, com s’havia iniciat, a més de l’explicació dels objectius que es tenien, del Seminari anual que es realitzava per als futurs cooperants, i com havia anat evolucionant aquesta tasca. La segona part del llibre està formada per les manifestacions dels companys i companyes de les organitzacions que han rebut l’ajuda i la tercera, que representa la part fonamental del llibre, està integrada pels articles dels i de les cooperants que conten les seves experiències, les que varen viure realitzant la seva tasca, els seus sentiments i la millora integral que varen obtenir com a persones.
També va comentar com havia començat la tasca, el pelegrinatge per la conselleria adient dels diversos governs de les Illes Balears, i de la manera que, poc a poc, s’havia anat complicant la maquinària burocràtica per obtenir les ajudes adequades per poder fer factible la Cooperació. Després va llegir uns quants paràgrafs de les persones que dirigeixen les associacions dels països que reben l’ajuda, on es podia comprovar l’agraïment a l’STEI-i i a Ensenyants Solidaris per la tasca duita a terme.
A continuació va parlar Juan Rodríguez que també va començar agraint l’assistència a
les autoritats i a les persones assistents en general, especialment als i a les que havia conegut durant aquests anys, per la relació que havien tengut aquí i a Llatinoamèrica, realitzant les tasques de cooperació. Va assegurar que potser que el llibre que teníem entre les mans s’hagués pogut fer millor, però que la feina feta era immillorable. Va indicar que més de 300 persones d’aquí, del Nord, havien realitzat tallers dels quals se n’havien beneficiat més de 35.000 persones d’allà, del Sud. Que hi havien participat, al principi només docents, però després el camp de la cooperació s’havia ampliat a altres sectors com els bombers, educadors, sanitaris, etc. Que un dels objectius principals que tenien era canviar una realitat que no és agradable a països com Perú o Guatemala. Després i a través d’un Power Point va presentar les gràfiques de les realitzacions durant aquests anys, i també va parlar de les dificultats del principi, que s’ho havien de costejar tot, fins arribar a les dificultats actuals per culpa de la burocràcia.
A continuació va intervenir una professora que va fer una petita explicació del que havia suposat la seva participació com a cooperant i va llegir un fragment del seu article, que apareix en el llibre, i també va fer el mateix un cooperant que va llegir els dos fragments del seu article que va considerar més oportuns: una anècdota i els dos paràgrafs finals.
Seguidament es va donar la paraula a la consellera Fina Santiago, la qual va considerar que l’STEI-i i Ensenyants Solidaris podien estar orgullosos de la tasca realitzada i que la Conselleria també ho estava, perquè els uneixen uns quants eixos bàsics:
També va dir que era conscient de les dificultats existents a causa d’una Administració que vol garantir que els doblers públics s’inverteixen adequadament, però que farien tot el que podrien de la seva part per facilitar la tasca burocràtica. Va fer un agraïment final a tothom i va acabar la seva intervenció.
Pere Polo va fer la seva darrera intervenció per cloure l’acte
Va explicar que Contam les nostres experiències estava dividit en tres parts: la primera consistia en una introducció de la tasca qu
e es feia, com s’havia iniciat, a més de l’explicació dels objectius que es tenien, del Seminari anual que es realitzava per als futurs cooperants, i com havia anat evolucionant aquesta tasca. La segona part del llibre està formada per les manifestacions dels companys i companyes de les organitzacions que han rebut l’ajuda i la tercera, que representa la part fonamental del llibre, està integrada pels articles dels i de les cooperants que conten les seves experiències, les que varen viure realitzant la seva tasca, els seus sentiments i la millora integral que varen obtenir com a persones.També va comentar com havia començat la tasca, el pelegrinatge per la conselleria adient dels diversos governs de les Illes Balears, i de la manera que, poc a poc, s’havia anat complicant la maquinària burocràtica per obtenir les ajudes adequades per poder fer factible la Cooperació. Després va llegir uns quants paràgrafs de les persones que dirigeixen les associacions dels països que reben l’ajuda, on es podia comprovar l’agraïment a l’STEI-i i a Ensenyants Solidaris per la tasca duita a terme.
A continuació va parlar Juan Rodríguez que també va començar agraint l’assistència a
les autoritats i a les persones assistents en general, especialment als i a les que havia conegut durant aquests anys, per la relació que havien tengut aquí i a Llatinoamèrica, realitzant les tasques de cooperació. Va assegurar que potser que el llibre que teníem entre les mans s’hagués pogut fer millor, però que la feina feta era immillorable. Va indicar que més de 300 persones d’aquí, del Nord, havien realitzat tallers dels quals se n’havien beneficiat més de 35.000 persones d’allà, del Sud. Que hi havien participat, al principi només docents, però després el camp de la cooperació s’havia ampliat a altres sectors com els bombers, educadors, sanitaris, etc. Que un dels objectius principals que tenien era canviar una realitat que no és agradable a països com Perú o Guatemala. Després i a través d’un Power Point va presentar les gràfiques de les realitzacions durant aquests anys, i també va parlar de les dificultats del principi, que s’ho havien de costejar tot, fins arribar a les dificultats actuals per culpa de la burocràcia.A continuació va intervenir una professora que va fer una petita explicació del que havia suposat la seva participació com a cooperant i va llegir un fragment del seu article, que apareix en el llibre, i també va fer el mateix un cooperant que va llegir els dos fragments del seu article que va considerar més oportuns: una anècdota i els dos paràgrafs finals.
Seguidament es va donar la paraula a la consellera Fina Santiago, la qual va considerar que l’STEI-i i Ensenyants Solidaris podien estar orgullosos de la tasca realitzada i que la Conselleria també ho estava, perquè els uneixen uns quants eixos bàsics:
- el concepte de solidaritat
- els països als quals es realitza la cooperació
- la necessitat que tenen aquests països de rebre ajuda
- l’educació per compensar diferències socials
També va dir que era conscient de les dificultats existents a causa d’una Administració que vol garantir que els doblers públics s’inverteixen adequadament, però que farien tot el que podrien de la seva part per facilitar la tasca burocràtica. Va fer un agraïment final a tothom i va acabar la seva intervenció.Pere Polo va fer la seva darrera intervenció per cloure l’acte
