L’escletxa salarial és només la punta de l’iceberg de totes les precarietats laborals que afecten les dones.

És un fet demostrat que les dones cobren menys que els homes. Existeix escletxa salarial quan el valor del treball d'un home i una dona és el mateix però el sou no. El dret fonamental a la igualtat de remuneració per gènere és reconegut des de 1919 per la OIT (Organització Internacional del Treball), però avui dia, després de 100 anys, encara continua existint. La diferència salarial entre homes i dones a l’Estat Espanyol és del 21.4%. I d’un 35% en les pensions.

Són les dones les que realitzen la pràctica totalitat de les tasques de cures de menors, dependents i persones majors. La major part d'aquestes cures es realitzen de forma no remunerada i, quan es tracta d'ocupacions del sector de cures, en una important proporció, es donen en condicions de precarietat, temporalitat i inseguretat.

El fer-se càrrec de les cures condiciona l'elecció d'ocupacions remunerades en aquest o altres sectors, sent les dones les que sofreixen majoritàriament les condicions de treball que comporten les ocupacions parcials o per hores. La doble explotació que això suposa durant la vida laboral s'estén més enllà de l'edat de jubilació, perquè es tradueix en una doble penalització, amb unes pensions que les condemnen a la pobresa en la vellesa i, novament, les col·loquen en situació de discriminació respecte als homes.