Les treballadores de la llar segueixen sense veure reconeguts els drets del col·lectiu
Al 1988 es va proclamar el 30 de març com el Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, per mitjà del primer gran Congrés de Treballadores de la Llar, que es va realitzar a Bogotà, Colòmbia. Al 2011 es va parlar al respecte a l'ONU, creant un tractat que desenvocà en el Conveni 189 de l’OIT per a assegurar el Treball Decent per a les persones treballadores domèstiques, que va regular aquest tipus d'activitat econòmica.
Les treballadores de la llar es troben especialment dins d'un sector precaritzat, en el qual existeix l'acomiadament per desistiment, la no inclusió plena en el règim general de la Seguretat Social, el no reconeixement de la prestació per desocupació i l'elevat nivell d'exposició al contagi. En aquest temps de pandèmia, són un dels col·lectius més vulnerables.
El 40% de les treballadores de la llar treballen sense contracte laboral i intentar controlar aquesta situació no basta per evitar situacions d'abús i explotació laboral a les quals es veuen sotmeses. En l’àmbit privat, és molt difícil inspeccionar aquesta situació laboral.
Els contractes d'aquestes professionals es troben regulats pel Règim Especial de l'Estatut dels Treballadors i la Llei 1620/2011, pot ser un contracte escrit o de paraula.
Són les treballadores amb menys drets reconeguts, ni tan sols tenen prevenció de Riscos Laborals i en molts casos han d'assumir elles mateixes la cotització a la Seguretat Social.
