El 26 d'abril celebrem el Dia de la Visibilitat Lèsbica, una data per recordar la importància de què les dones lesbianes siguin visibles a l'espai públic, que siguin referents en tots els àmbits i no només en el de l'activisme pels drets LGTBI.
En aquesta societat patriarcal, que invisibilitza a totes les dones en tots els àmbits socials, on només s'imposa el model hetero, les dones lesbianes són doblement discriminades pel seu sexe i per la seva orientació sexual.
Si hi havia èpoques en què el propi Estat era el que penava i perseguia l'homosexualitat, la lluita contra la lesbofòbia ha de passar inevitablement perquè les institucions atorguen el reconeixement que es mereixen als moviments LGTBI i al feminisme, sense la lluita dels quals no s'haurien aconseguit alguns drets fonamentals.
Ser lesbiana continua sent un estigma castigat i perseguit en molts països del món. En uns altres, que es pensen desenvolupats, segueix sent difícil fer-se visible.
Des dels crims per odi a les violacions correctives, les violències masclistes que sofreixen les dones lesbianes són moltes. Sovint l'única protecció davant elles és ser invisible, contribuint així a la invisibilitat a la qual les sotmet també la societat. Una societat patriarcal que segueix negant la realitat, ocultant que les dones som més de la meitat.
Les lluites pels drets LGTBI han estat possibles per la visibilitat d'homes homosexuals, però on queden les activistes lesbianes, bisexuals, transexuals invisibilitzades com en la resta de lluites o d'àmbits.
La història segueix estant escrita pels homes. La presència de lesbianes és molt menor que la de gais en tots els àmbits socials, la política, la cultura o la història. La falta de referents de lesbianes al món públic dificulta més que d’altres «surtin de l'armari”. Si el que no s’anomena, no existeix, hem de visibilitzar el compromís polític i social per acabar amb tota discriminació i la incorporació de totes les dones, amb independència de la seva orientació o identitat, en qualsevol dels àmbits socials.
En l'estat espanyol, la invisibilitat social del lesbianisme, l'assetjament escolar i les agressions augmenten de forma alarmant. A més, les retallades en despesa social i en polítiques d'igualtat o la precarietat laboral han afectat més a les lesbianes, excloses també de recursos en matèria de violència de gènere. Doblement discriminades.
Avui recordem que aquesta invisibilitat té conseqüències. Per exemple, en l'atenció sanitària que reben les lesbianes. Els protocols ginecològics i les polítiques de prevenció de ITS no contemplen les pràctiques sexuals entre dones. A més, el Govern de l'estat ha exclòs a les lesbianes de la reproducció assistida.
Veiem que els nostres drets són atacats per una societat hetero-patriarcal que ens invisibilitza i relega a l'àmbit privat. Som dones, lesbianes, bisexuals, autònomes, diverses. La diversitat mai pot ser motiu d'exclusió i discriminació. Volem igualtat real i efectiva per a totes, ser lliures per triar la nostra sexualitat, allunyada del model hetero-patriarcal. Volem ser les protagonistes perquè la invisibilitat ens condemna. Visibilitat lèsbica!
Madrid, 26 d'abril de 2016
Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical
