10 anys de la Llei de fosses: massa històries robades
Aquests dies he rellegit els llibres La guerra a casa i La història robada, ambdós d’Antoni Tugores, amb la intenció de conèixer una mica més la figura d’Antoni Amer, el batle Garanya, símbol de la repressió feixista a Manacor.
Quan jo era infant, Antoni Amer era només un nom, una mena d’espectre desconegut que voltava adesiara les converses de les persones interessades en la memòria històrica i els fets del 1936-39. Un dia aparegué una pintada amb la seva cara i una inscripció que deia 'Antoni Amer mort per la llibertat' a la paret del monument als caiguts, i allò va ser tot un daltabaix.
Record també que a l’inici dels vuitanta, concretament el 1984, un grup molt reduït de persones començà d’una manera gairebé furtiva els actes d’homenatge a Son Coletes, amb la col·locació posterior d’una placa al costat de la fossa comuna. La inscripció deia: 'Als republicans morts per la llibertat'.
De la fossa de l’oblit i una reunió minúscula gairebé secreta hem passat a fites tan extraordinàries com la declaració d’Antoni Amer, el batle Garanya, com a fill il·lustre de Manacor, entre moltes altres. No ha estat un camí fàcil. La persistència i la dignitat dels familiars de les víctimes ha estat en tot moment exemplar, sense cap empara o ajut de les institucions.
