El 25 de juliol es commemora el 31 aniversari del Dia Internacional de la Dona Afrodescendent. Aquest dia es va començar a celebrar gràcies a la decisió d’un conjunt de dones de 32 països diferents d'Amèrica Llatina que varen veure la necessitat de lluitar contra el racisme també des de la perspectiva de gènere.

Per desgràcia, i en contra del que moltes persones (homes i dones) pensen, encara avui dia les dones afrodescendents pateixen una doble discriminació dins de la nostra societat: la discriminació per gènere i per raça.

Alguns dels estereotips contra els quals segueixen lluitant les dones negres al segle XXI són els de dona erotitzada, fogosa, sexualitzada, submisa, aprofitada i fins i tot amb mal caràcter, entre d’altres. A part dels estereotips esmentats anteriorment, aquest col·lectiu també pateix una forta violència verbal i nombroses microagressions en el seu dia a dia per la seva condició. Dirigint-se a elles o fent-les comentaris com: “negra de merda”, “les teves faccions són tan fines que no sembles negra”, “és una negra molt treballadora”, “m’encanta quan vens amb els cabells allisats, sembles molt més professional”, “ets molt intel·ligent, no m’ho imaginava”, “oh! ets negra i no balles?”…

Segons un estudi fet per l’ONG Moviment per la Pau, més d’un 60% les dones afrodescendents es senten discriminades pel color de la seva pell especialment als àmbits laboral i a l’hora d’accedir a un habitatge, aspectes clau a l’hora d'aconseguir una estabilitat i tranquil·litat a la seva vida.

En el cas d’aquest col·lectiu, la discriminació racial, en la majoria dels casos, es junta amb les discriminacions que encara avui dia patim pel fet de ser dones i que per a elles s’agreuja com ara són la conciliació familiar, els permisos per maternitat, tenir un sou inferior al dels homes dins el mateix sector i la incessable violència masclista que està més viva que mai.

Com a societat i com a persones individuals no només és el nostre deure reconèixer l'existència de les diferents discriminacions que pateix aquest col·lectiu, sinó que hem de fer tot el que estigui al nostre abast per seguir lluitant amb la finalitat d’aconseguir que desapareguin.

El 24 de maig, Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament, és un dia per fer visibles totes les dones que treballen en els cinc continents per una concepció de la Pau positiva, lligada a la justícia, les lluites antimilitaristes i antipatriarcals, el treball pel Desarmament, contra els arsenals nuclears, contra les gegantesques despeses militars, per una Educació per a la Pau enfront de la militarització de les consciències, per un ecofeminisme oposat al poder de les grans corporacions que estan darrere de la gran crisi climàtica i les que s'enfronten a governs submisos als fabricants i comerciants d'armes…

Fem visibles especialment les dones dels continents que més sofreixen les guerres, especialment el continent africà.

Seguint a Françoise Vergès, autora del llibre “Un feminisme descolonial”, des del feminisme és necessari denunciar la falsa pau armada, denunciar l'enorme importància de l'economia armamentista als països del Nord, mentre cada vegada es dona menys protecció a persones vulnerables, infants, majors, malalts, i s'empresona els col·lectius marginats, al mateix temps que l'economia capitalista provoca una catàstrofe climàtica.

Els països enriquits ho són gràcies a les colònies, als països empobrits del Sud. Per això és necessari recuperar el concepte de Pau revolucionària de Rosa Luxemburg. I és l'hora de reconnectar els moviments ciutadans capaços de provocar canvis socials, el feminisme, l'ecologisme contra la crisi climàtica, l'antimilitarisme. Si no som capaços de reconnectar aquests moviments, no estarem a l'alçada del desafiament mundial.

Des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical declaram que no es pot parlar de Pau mentre hi hagi dones que sofreixen explotació laboral, racialització, treballs que posen en risc la seva salut, invisibilització, salaris de misèria, agressions i assetjaments sexuals i sexistes. Com recorda Angela Davis, el feminisme, més enllà de la igualtat de gènere, ha de fer-se càrrec dels desafiaments d'una humanitat enfrontada a la seva pròpia desaparició. Això ho sabien les feministes que lluitaven als anys vuitanta contra les armes i les bases nuclears.

Davant l'extrema dreta que col·loca al seu cap a figures com Palin, Le Pen o Meloni, el feminisme té la tasca de denunciar com capitalisme, racisme, sexisme i imperialisme van del bracet, juntament amb la militarització accelerada de la societat.

Una vegada més, podem agafar com exemple les feministes antimilitaristes colombianes quan declaren: Tot per a la pau, res per a la guerra.

El 26 d'abril, com a cada any des del 2008, es commemora el Dia Internacional de la Visibilitat Lèsbica en diversos països per a reclamar la igualtat de drets i oportunitats per a les persones lesbianes.

Continua havent-hi certes cultures on les creences, els estigmes i prejudicis cap a aquest col·lectiu continuen existint i, per aquesta raó, moltes dones han de viure condemnades a aquesta doble discriminació, primer pel seu gènere i segon per la seva orientació sexual.

Encara que darrerament, diferents països europeus han registrat avanços en qüestió de lleis, continuen sent moltes les víctimes de la lesbofobia.

Diferents estudis mostren que…

… moltes dones lesbianes prefereixen no “sortir de l'armari” en el seu lloc de treball per por de sofrir represàlies.

… moltes dones que revelen la seva orientació sexual en el treball asseguren haver tengut desavantatges per fer-ho.

… una de cada 10 dones lesbianes ha deixat el seu treball per problemes derivats de la seva orientació sexual.

Per aquesta raó, avui més que mai, és fonamental que l'educació afectiva-sexual s'imparteixi de manera generalitzada per a educar en diversitat i combatre l'assetjament i la violència cap a aquest col·lectiu.

Des de l'STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical, una vegada més, exigim lleis que no facin passes enrere per a aconseguir una societat més lliure, justa i igualitària.

La nova regulació de les Treballadores de la llar reconeix el dret a dues discriminacions històriques: el dret a l’atur i a no ser acomiadades sense justificació.

En el juny del 2022, L’Estat espanyol va ratificar el conveni 189 de la OIT.

Les dues professions més altament feminitzades són la cura de les persones i, precisament, la neteja

Va ser l'any 1988 quan es va proclamar el 30 de març com el Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, per mitjà del primer gran Congrés de Treballadores de la Llar, que va tenir lloc a Bogotà, Colòmbia.

En aquesta reunió es van discutir molts assumptes, però els de major interès varen ser la gran discriminació que sofreixen les persones que es dediquen a aquest treball, la falta de lleis que els emparen, l'establiment d'un pagament digne per la seva tasca i el dret a una protecció social per part dels estats.

Segons l'Estudi Grans Xifres del Sector Neteja 2022, elaborat per IFMA i ASPEL, a l’Estat espanyol el sector té més de 570.000 empleats, dels quals el 76% són dones. Sent el nostre un país de serveis, la neteja constitueix un component essencial de la cadena de valor dels altres sectors, i representa un percentatge del 1,05% del PIB.

Un sector feminitzat i invisible.

Resulta que les dues professions més altament feminitzades són la cura de les persones i, precisament, la neteja, tots dos molt castigats històricament, d’una banda per la falta de regulació en un passat, i per l'altre, quan va haver-hi la normativa, per la discriminació que es permetia respecte a la resta de sectors.

A la fi, des del 2023, la nova regulació elimina dues discriminacions històriques: que no tenguessin dret a atur i que les poguessin acomiadar sense justificació. El nou sistema inclou cotitzacions per desocupació per a treballadores i els seus ocupadors i augmenta la base mínima per als qui tenguin contractes de poques hores.

La norma, que respon a peticions històriques d'aquest col·lectiu i organitzacions feministes, també sorgeix després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TSJUE) que va declarar que el sistema anterior era discriminatori.

Aquesta normativa té com a objectiu equiparar les condicions de treball i de Seguretat Social de les persones treballadores de la llar familiar a les de la resta de persones treballadores per compte d'altri per a posar fi a la discriminació històrica d'aquest col·lectiu feminitzat.

Es resol, per tant, l'equiparació amb les persones treballadores per compte d'altri tant en l'àmbit del sistema extintiu de la relació laboral com en el de la prestació per desocupació.

També es garanteix la protecció de la seguretat i salut de les persones al servei de la llar familiar equivalent a la de qualsevol altra persona treballadora, essencial no només per a assegurar l'equiparació de condicions que exigeix la normativa antidiscriminatòria de la Unió Europea i el Conveni 189 de la OIT (ratificat des de juny del 2022), sinó també per a garantir el dret constitucional a la salut que correspon a totes les persones.

FINS ARA NOMÉS EQUIPARACIÓ. Cal continuar lluitant per la valoració de les tasques de les cures i de l'atenció domèstica i que això es tradueixi en millores en les condicions de treball.