La Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical se sumen al dia internacional contra la violència sexual en els conflictes, jornada que des de 2015 pretén denunciar les atrocitats a les que es veuen sotmeses dones, nines i nins de manera indirecta o directa en els conflictes armats. Aquestes atrocitats són múltiples i nombroses, i totes elles formen part de la violència masclista. Així, a fi d'utilitzar el cos de les dones com una extensió del camp de batalla, es perpetren violacions, esterilitzacions, avortaments obligats i mutilacions; s'imposen esclavitud sexual, prostitució, i matrimonis forçats.

És possible que algunes persones pensin que, en el món del segle XXI els conflictes armats ja no existeixen. Res més lluny de la realitat: guerres, declarades i no declarades, hi ha moltes. Algunes eventualment acaparen titulars efímers en els mitjans de comunicació, com les massacres de Ruanda i Srebrenica (per posar només dos casos del segle passat) o els atemptats i segrestos múltiples sobretot gihadistes (poc sabem d'altres orígens) que es cometen en països que ens resulten llunyans.

En canvi, més preocupant resulta el fet que altres conflictes estan silenciats de manera sistemàtica, conscient i, com a conseqüència, còmplice per l'autodenominat “primer món”. Posarem només uns exemples. Ara mateix, mentre escrivim aquestes línies, l'exèrcit turc està complint el mandat d'Erdogan d'envair el territori del poble kurd, traspassant les fronteres de Turquia i Síria, reprimint greument la població. Les dones kurdes són un exemple inequívoc de valentia, ja que s'enfronten no només a Erdogan, sinó a la barbàrie del Daesh, els mètodes d'opressió del qual inclouen el rapte i explotació sexual i reproductiva de dones. També cal recordar les violacions sistemàtiques que han sofert les dones indígenes de Sepur Zarco a les mans de militars de Guatemala, o les recents agressions sexuals a dones en les protestes contra el president Uribe a Colòmbia, país on es contínua assassinant a defensores i defensors dels drets humans per part dels paramilitars, ja que els acords de pau només han aconseguit invisibilitzar la guerra, però no a acabar amb ella.

El paper de la dona dins de la societat, generalment, és d'un menor estatus social que el de l'home, traduït automàticament en una relació de poder desigual. Un exemple molt clar, la dona es troba en total inferioritat de condicions en la família, la comunitat i la societat en general; té un menor grau d'accés als recursos i a la seva gestió; i ja no parlem de la presa de decisions, que té menor pes que la d'un home. Tots aquests factors han contribuït al fet que es doni per fet la salut de les dones i que no se li presti l'atenció que mereixen.

La introducció de la perspectiva de gènere dins de l'àmbit sanitari ha suposat un gran avenç a l'hora de comprendre els problemes sanitaris de la dona i determinar les diferents actuacions sobre el problema a totes les edats. L'exemple més clar el trobam a les malalties cardiovasculars, les quals són una de les grans causes de mortalitat femenina, però de les que no es tenen suficient coneixement, produint un endarreriment en els tractaments i formes de diagnòstic per al col·lectiu femení.

“La vertadera pau no és només l’absència de guerra, és la presència de justícia”. Jane Addams

Potser aquesta breu cita, pronunciada per Jane Addams fa un segle, pugui resumir la longeva lluita de la dona per la pau. Fins que no entenguem i implementem la seva recomanació implícita seguirem en conflicte, amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Vivim en un món de presses, on l'important es difumina i es posterga sine die davant l'urgent. Es fa imperiosa la sensibilització i la reflexió sobre d'on venim i cap a on anam. La pandèmia, una oportunitat d'aprenentatge davant els reptes esdevenidors, ens va ensenyar que els nostres dons més preuats són els més assequibles, i ho continuaran sent mentre apostem per un ús sostenible dels recursos naturals i cuidem el nostre medi ambient. Poc ens va durar la lliçó, tots i totes, en part, som culpables del sistema mundial actual.

Les dones lesbianes, durant tota la història, han lluitat pels drets de les dones i han estat presents en les mobilitzacions i reivindicacions a favor de la llibertat i la igualtat

L’STEI Intersindical denuncia, en el Dia de la Visibilitat Lèsbica, que malauradament, avui en dia, la lesbofòbia està molt present en la nostra societat

La lesbofòbia sembla una qüestió passada de moda, però encara està molt present:

-          El 19 de maig de 2020 el mitjà digital elDiario.es denunciava el tercer atac a un mural que representava dues dones besant-se (“el Mural de la Diversitat” de Gandia).

-          El mes de desembre de 2020, la periodista Irantzu Valera va sofrir un atac lesbòfob per part del seu veïnat. Fet que va denunciar a les autoritats pertinents.

-          El mes de gener de 2021, Sonia Vivas, l’actual regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament de Palma, va rebre la bona notícia de la confirmació per part del Tribunal Suprem de les condemnes als dos policies responsables de l’assetjament que va sofrir durant 12 anys a la Policia Local de Palma per lesbiana.

A l’any 2021, continua sent necessari fer un exercici públic de visibilitat de les dones lesbianes davant la societat, com a dones lliures, ciutadanes de ple dret, que han de continuar reclamant l'espai que els pertany en la societat. Perquè la invisibilitat és una forma de maltractament.