“Per a la major part de la Història, Anònim era una dona”
Virginia Wolf
La Biblioteca Nacional d'Espanya, en col·laboració amb la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE) i amb l'Associació Clàssiques i Modernes, celebren cada any, el Dia de les Escriptores, per reivindicar la tasca i el llegat literari de les dones, tantes vegades relegades a un segon pla al llarg de la història. La primera edició es va dur a terme en el 2016, i des d'aquell moment, la data triada és sempre el dilluns més pròxim al 15 d'octubre, aniversari de la defunció de Teresa de Jesús. Enguany se celebra el dilluns 14.
Durant molts segles, la dona, no podia dedicar-se a disciplines culturals, entre elles l'escriptura. Van ser moltes les que van escriure sota pseudònim. Aquí tenim un exemple d'algunes escriptores espanyoles que sabem que així ho van fer ( i les que no sabem):
- Cecilia Böhl de Faber e Larrea (1796-1877)
Amb la finalitat de fer-se un lloc en un món d'homes, signava les seves obres sota el pseudònim de Fernán Caballero. Estam parlant de l'Espanya del segle XIX, una Espanya en la qual havia de ser molt complicat ser dona i tenir aspiracions més enllà de casar-se i tenir una família.
És molt curiós que fos el seu pare qui li donàs la idea, quan el que pretenia en realitat era dissuadir-la del seu desig de dedicar-se a l'escriptura.
- Carmen de Burgos ( 1867- 1932)
També coneguda amb el pseudònim de “Colombine”, “Gabriel de Luna”, “Perico el de los Palotes”, etc., va ser una periodista, escriptora i activista dels drets de la dona espanyola.
- Matilde Cherner (1833-1880)
Va néixer a la ciutat de Salamanca i sota el pseudònim de Rafael Luna va publicar les seves primeres obra narratives.
Això no només ocorria al nostre país, cal esmentar a Mary Shelley, que va signar el seu llibre Frankenstein o El modern Prometeu sota el pseudònim de Percy Shelley.
Principalment són autores anteriors al segle XX, però és sorprenent, per exemple, el cas de J.K Rowling (la famosa escriptora d'Harry Potter).
Tristament, el món editorial, encara distingeix entre literatura d'homes i literatura de dones.
Un altre assumpte a abordar és la representació femenina que tenim en els organismes oficials de les diverses llengües d'Espanya i des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical posarem dos exemples:
- RAE (Reial Acadèmia Espanyola) : Actualment, de les 41 butaques de la RAE, 33 estan ocupades per homes i 8 ocupades per dones.
- RAG (Reial Acadèmia Galega): dels membres de ple dret, que són un total de 29 persones, només hi ha 9 dones, la resta són homes.
No és difícil reflexionar sobre aquesta qüestió. Les dades són evidents. Però ara ens ficarem en un tema no menys profund amb un exemple:
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, distinció cultural instituïda en 1969 per l'entitat Òmnium Cultural, amb la qual, segons les seves bases, guardona a una persona que, per la seva obra, literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat del seu treball intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural de Catalunya
Avui dia, dels 55 premis, només van ser premiades 8 dones enfront de 48 homes premiats.
És evident, que tenim un problema i aquí alguna cosa no quadra. És evident, que avui dia, el sostre de vidre és una realitat, per molt que li costi reconèixer a l'entramat editorial i a l'oficial, que decideix qui són els membres de les Reials Acadèmies i els que reben premis o distincions. Les dades són com a poc sagnants i evidencien una clara discriminació cap a les dones escriptores.
