“La vertadera pau no és només l’absència de guerra, és la presència de justícia”. Jane Addams
Potser aquesta breu cita, pronunciada per Jane Addams fa un segle, pugui resumir la longeva lluita de la dona per la pau. Fins que no entenguem i implementem la seva recomanació implícita seguirem en conflicte, amb els altres i amb nosaltres mateixos.
Vivim en un món de presses, on l'important es difumina i es posterga sine die davant l'urgent. Es fa imperiosa la sensibilització i la reflexió sobre d'on venim i cap a on anam. La pandèmia, una oportunitat d'aprenentatge davant els reptes esdevenidors, ens va ensenyar que els nostres dons més preuats són els més assequibles, i ho continuaran sent mentre apostem per un ús sostenible dels recursos naturals i cuidem el nostre medi ambient. Poc ens va durar la lliçó, tots i totes, en part, som culpables del sistema mundial actual.
Es parla constantment de les crisis financeres, obren telenotícies i il·lustren portades de periòdics, quan la nostra major crisi és la moral. Demostrat està que hi ha riquesa suficient, és la distribució el que hem de millorar. Les dones comencem la nostra revolució al segle XX, una revolució pacífica i pacifista, que des del primer moment va tenir com a bandera la justícia social. Ens vam proposar com a tasca principal reinserir a les persones menystingudes resultants de l'agressiu sistema social i econòmic adoptat al final del segle XIX. De seguida arribarien les guerres mundials i cridaríem el nostre NO rotund als enfrontaments bèl·lics, no només per les inútilment tràgiques conseqüències, sinó pel nostre compromís amb el diàleg i els acords de pau essencials en la seva resolució. Com lisístrates modernes, ranejant en l'esperpent, hem arribat a recórrer fins i tot a la vaga sexual, que en el cas de Libèria va ser clau per a la pau. L'ingent nombre d'associacions de dones per la pau a nivell mundial no fa sinó reflectir la nostra batalla per un món sense violència, una societat feliç.
