El 5 d'octubre se celebra el Dia Mundial de la i el Docent, una jornada dedicada a reconèixer la seva importància.

En un món en constant evolució, on la igualtat de gènere i l'educació són pilars fonamentals per al progrés social és important reconèixer la gran tasca de les persones docents que, amb la seva dedicació i passió, contribueixen a formar les futures generacions.

L'educació és una eina poderosa per a la transformació social.

Els i les docents no només ensenyen matèries acadèmiques, sinó que també inspiren l'alumnat a somiar en gran, a desenvolupar el seu esperit crític i a construir un món més just. La seva influència va més enllà de les aules; són models a seguir que demostren que qualsevol persona, tant si és home com dona, pot ocupar qualsevol espai, ja sigui en la ciència, l'art, la política o qualsevol altre àmbit.

Volem fer una crida a la societat per a avaluar i valorar la importància del treball docent, especialment el de les dones, que sovint es veu minimitzat.

És essencial reconèixer el seu esforç i dedicació, encara avui dia dins del món laboral docent trobam més dones dins de l'etapa d'infantil i primària que a les Universitats, aquests percentatges van baixant així com anam pujant les etapes educatives (98.6% de dones a infantil-36.8% a la Universitat segons l'informe de l'INE)

Les mestres i professores no només transmeten coneixements, sinó que també són agents de canvi i model per a moltes nines ja que transmeten els valors d'igualtat, respecte i empoderament.

En un context on les veus femenines han estat històricament silenciades, elles han estat pioneres en la lluita per una educació inclusiva i equitativa, trencant estereotips i obrint camins per a les nines i dones del futur.

A totes les docents:

“Gràcies per la vostra dedicació incansable, per la vostra valentia i per ser un exemple de compromís amb la igualtat. El vostre treball és fonamental per a construir un futur més igualitari i just per a tothom.”

El 28 de setembre es commemora el Dia d'Acció Global pels Drets Sexuals i Reproductius i la Despenalització de l'Avortament, un dia en què es reforça el compromís de lluita pels drets sexuals i reproductius de les dones.

Entre es drets sexuals s'inclou el dret a un avortament segur i lliure. L'avortament continua sent fortament restringit en molts països, amb repercussions greus per a la salut i la vida de les dones.

La lluita pels drets sexuals i reproductius, incloent-hi l'avortament segur, continua sent una prioritat per molts col·lectius feministes i de drets humans a nivell global i local.

Malgrat els avançaments en drets humans i la igualtat, encara vivim en un context global on els drets sexuals i reproductius de les dones són vulnerats sistemàticament.

En ple segle XXI, la discriminació, l'exclusió, les amenaces de càstig físic, presó o altres formes de repressió continuen sent una realitat en moltes parts del món. Aquestes pràctiques són el reflex de sistemes patriarcals arrelats, que utilitzen el control sobre els cossos de les dones com una eina per a mantenir el poder i l'ordre social establert.

El patriarcat, en la seva manifestació contemporània, continua utilitzant diferents mecanismes per a oprimir les dones en l'àmbit dels drets reproductius:

1. Criminalització de l'avortament: Encara que l'avortament és legal en alguns països, en molts altres continua sent severament castigat. Això força les dones a sotmetre's a avortaments insegurs, posant en risc la seva vida i la seva salut. Els càstigs inclouen penes de presó tant per a les dones com per als professionals mèdics que els assisteixen.
2. Control sobre la sexualitat: En molts llocs, la sexualitat de les dones continua sent controlada, ja sigui a través de normes culturals, religioses o polítiques. L'accés a l'educació sexual integral i als mètodes anticonceptius està limitat o és prohibitiu, i això perpetua l'exclusió i la vulnerabilitat.
3. Estigmatització i violència: Les dones que accedeixen a l'avortament o a mètodes anticonceptius sovint són estigmatitzades socialment. A més, moltes dones són víctimes de violència sexual, amb poques oportunitats per a accedir a la justícia o a serveis de suport adequats. Aquesta violència sexual sovint queda impune, contribuint a la subordinació contínua de les dones.
4. Presó i càstigs físics: En alguns països, les dones poden ser empresonades o castigades físicament per haver avortat, fins i tot en casos de violació o risc per a la seva salut. Aquestes mesures repressives són una eina per a perpetuar la submissió i el control sobre el cos femení.

Aquestes situacions no només afecten les dones, sinó que també tenen conseqüències devastadores per a les comunitats en el seu conjunt. Quan es limiten els drets reproductius, es restringeix la capacitat de les dones per a prendre decisions autònomes sobre la seva vida, la seva salut i el seu futur, perpetuant cicles de pobresa i desigualtat.

En un món on la igualtat de gènere i els drets humans haurien de ser un principi fonamental, la lluita per la llibertat reproductiva i la igualtat plena continua sent un repte central contra les estructures patriarcals.

L'aliança entre dones és un pilar fonamental en la lluita per l'autonomia sobre els nostres cossos. La força com a col·lectiu ens permet fer front d'una manera més efectiva les estructures patriarcals que intenten limitar els nostres drets.

El lema "Nosaltres parim, nosaltres decidim" és un crit poderós d'afirmació, que posa en relleu la sobirania que les dones han de tenir sobre les seves pròpies vides i decisions reproductives. Aquesta força col·lectiva, alimentada per la solidaritat, ens permet resistir i avançar en la conquesta de la llibertat i la igualtat. Juntes, som imparables en la lluita per un futur on cap institució ni societat pugui decidir sobre els nostres cossos.

El 23 de setembre de 2024 reivindicam el “Dia Internacional contra l'explotació sexual i la tracta de dones, nines i nins” segons va establir la Conferència Mundial de Dones a Bangladesh.

Des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical, tornam a denunciar el tràfic de persones, sobretot, de les dones i nines de 20 nacionalitats diferents, que són majoritàriament les víctimes de l'explotació sexual al nostre país. Segons les dades del Ministeri de l'Interior, s'ha produït un increment de les víctimes d'explotació sexual en el 2023. La vulnerabilitat de moltes dones i nines en la nostra societat ens converteix en el blanc fàcil de proxenetes i compradors d'actes sexuals.

El tràfic de persones suposa l'atemptat més greu contra la Declaració Universal dels Drets Humans i la seva prevalença en els sistemes jurídics dels Estats de Dret del Món. Els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. La Constitució Espanyola no utilitza l'expressió “llibertat sexual”, però en el seu text garanteix una sèrie de drets i principis fonamentals per a la igualtat davant la llei, dret a la intimitat, accions per a promoure la llibertat i igualtat, per la qual cosa tota persona hauria d'estar emparada legalment i protegida davant els abusos o agressions que se li puguin ocasionar per la seva indefensió i vulnerabilitat socioeconòmica.

No obstant això, no sembla que els esforços de l'Administració vagin encaminats a alliberar dones i nines del jou del tràfic i l'explotació sexual. Segons les dades del propi Ministeri, es destinen pràcticament els mateixos recursos i mitjans institucionals any rere any, que proven ser molt insuficients per a acabar amb aquesta xacra que atempta contra els nostres drets fonamentals.

Des de la unitat social, i especialment des del moviment feminista, a més de secundar i mostrar sororitat amb les víctimes de violència de gènere, dones i nines abusades i violades, mares discriminades, dones cuidadores de familiars, professionals que ensopeguen amb un sostre de vidre, nines apartades dels estudis científics, dones relegades al treball de temps parcial i reduccions de jornada, treballadores de tasques mecàniques pròpies de malalties laborals i altres actituds que ens denigren i aparten de la igualtat real, hem de treballar per aconseguir una societat més justa i segura perquè cap situació econòmica, social o laboral invisibilitzi una dona o nina i la relegui a un nínxol vulnerable de tràfic i explotació, lluny de la protecció que necessita.

El 25 de juliol va ser establert com el Dia Internacional de la Dona Afrodescendent durant la Primera Trobada de més de 400 Dones Afrollatines, Afrocaribenyes i de la Diàspora, de 32 països diferents, que es va celebrar aquest dia al 1992 a Santo Domingo, en reconeixement al treball que realitzen dones d'ascendència africana en la lluita contra la discriminació racial, el sexisme, la pobresa i la marginació.

Aquest dia té com a finalitat celebrar, commemorar i enfortir la lluita contra la discriminació racial, reconeixent i visibilitzant els assoliments, els valors, la cultura i la saviesa de les dones afrodescendents en la societat. Destacant la seva presència en diversos àmbits com les ciències, l'esport, el dret, les arts, la política, l'activisme, etc.

En l'Edició del 2024 la guanyadora per Àfrica i els Estats Àrabs del Premi Internacional L’Oréal- Unesco “La Dona i la Ciència”, ha estat la professora Rose Leke per la seva destacada tasca de recerca i els seus esforços pioners per a millorar l'estudi de la malària associada a l'embaràs, donar suport a l'eradicació de la poliomielitis i millorar la immunització a Àfrica, així com els seus esforços per millorar la trajectòria professional de les joves científiques.

A l'àmbit esportiu destaca Ana Peleteiro, atleta gallega, que en el Campionat Europeu celebrat a Roma enguany ha aconseguit la medalla d'Or en Triple Salt i es postula per a revalidar el títol en els Jocs Olímpics de París.

Al 2022, The American Institute of Architects va triar a Kimberly Dowdell com la presidenta número 100 de l'organització, la qual cosa la converteix en la primera dona negra a ocupar el càrrec en els seus 165 anys d'història. Primer com a vicepresidenta al 2023 i després com a presidenta al 2024.

Des de la Secretaria de la Dona de l'STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical continuarem lluitant perquè totes les dones tinguem el lloc que ens correspon en la societat i en els càrrecs de direcció del sector públic o privat, i perquè des dels diferents governs es treballi per a l'eradicació de qualsevol tipus de discriminació o violència que puguin sofrir les dones afrodescendents.

#DiaDeLaDonaAfro #DonesAfroReferents