La decisió del president nordamericà Donald Trump de retirar les seves tropes del nord de Síria obre la porta perquè Turquia envaeixi aquest territori en què s’assenta l’experiència democràtica kurda de Rojava.
La justificació de Trump es basa en la necessitat de sortir de “petites guerres ridícules” amb la idea que, en endavant, “només lluitarem pel nostre propi benefici” és una vertader afront al poble kurd que, durant anys, va estar a la primera línia de lluita contra l’integrisme islamista de l’Estat Islàmic. Milenars de morts, que inclouen civils i combatents en les milícies o l’intent de genocidi de la minoria yazidi, reconeguda com a tal per les Nacions Unides l’any 2016, són fets que no mereixen aquesta casta de desqualificació.
Durant la guerra que té lloc a Síria, els Estats Units han utilitzat les milícies kurdes com a força de xoc per a enfrontar-se als islamistes. Ara que s’ha aconseguit la derrota dels islamistes, la retirada nordamericana obre les portes a la intervenció de Turquia, desitjosa d’acabar amb qualsevol experiència de sobirania política per part del poble kurd.
Turquia, que compta amb el segon exèrcit més important de l’OTAN, té la seva pròpia agenda en aquest conflicte. En un moment en que la popularitat d’Erdogan es troba pel terra, utilitza l’agressió a Rojava com a fórmula per a trobar en una agressió militar la seva pròpia salvació política.
La comuna de Rojava és, en l’actualitat, l’únic cas d’estructura democràtica i laica en el context regional de l’Orient Mitjà. Les dones kurdes, organitzades en milícies, donaren proves del seu compromís en la construcció d’un nou model combatent contra l’integrisme islàmic i en la defensa de Kobane. Una experiència realment singular i estimulant que qüestiona l’hegemonia ideològica dels fonamentalismes religiosos i la ideologia masclista en un context regional no occidentalitzat.
La invasió de Rojava significa la culminació de l’ocupació per part de Turquia del nord de Síria, iniciada amb la invasió del Cantó d’Afrín el gener de 2018. Aquesta zona, de poblament kurd, va intentar ser assimilada amb la política del “cinturó àrab” impulsada pel Govern sirià en la segona meitat del segle passat. Consistia en la colonització del territori amb població d’origen àrab, però va fracassar. Això mateix és el que es planteja avui Erdogan, que defensa la idea de traslladar al nord de Síria els refugiats que arribaren a territori turc.
Si la comunitat internacional no ho impedeix, amb aquesta invasió Erdogan es desfà dels seus refugiats i els trasllada al nord de Síria, de tal manera que la població multiètnica de la zona quedaria diluïda amb l’arribada de desenes de milers de refugiats i refugiades d’origen àrab.
Quan la tensió bèl·lica s’havia reduït a la zona, aquesta nova aventura militar turca amenaça amb incendiar novament la regió. Això és una conseqüència directa de la retirada nordamericana i l’autorització a Turquia perquè ocupi el territori, tot i sabent que aquesta acció provocarà el genocidi cultural de la població kurda a Síria, el final de l’experiència democràtica de Rojava i l’obertura de noves possibilitats a l’extremisme integrista en aquest moment derrotat.
Demanam a la comunitat internacional que es mobilitzi en contra de la guerra, en solidaritat amb la lluita del poble kurd i pel manteniment del Govern autònom de Rojava. Per la pau per als pobles, contra les dictadures i l’integrisme religiós.
Secretariat de la Confederació Intersindical | 11 d’octubre de 2019
