El 26 de juny de 1977 és una data important en la lluita pels drets de les persones LGTBI a l’Estat espanyol. Aquell diumenge de fa 43 anys feia pocs dies de les primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco. El Front d’Alliberament Gai de Catalunya, aleshores una organització clandestina, convocava una manifestació a les Rambles de Barcelona per reivindicar els drets de gais i lesbianes.

Quatre dècades després d’aquesta fita, per primera vegada el col·lectiu LGTBI no podrà sortir al carrer a defensar els seus drets. El motiu és diu COVID-19. Però, malgrat la pandèmia, la veu de les lesbianes, gais, trans i bisexuals es farà sentir, més alt i més fort, a la manifestació d’àmbit estatal convocada de forma virtual per al 4 de juliol a les 19 hores.

“Sororitat i feminisme per TRANSformar. Dones lesbianes, trans i bisexuals en acció! Per les més vulnerables!” és el lema triat per visualitzar les diferents formes que hi ha de ser dona i denunciar l’impacte que la crisi de la COVID-19 ha tingut, especialment per a les dones. Aquesta crisi provocada pel coronavirus té una dimensió triple: sanitària, social i econòmica; i ha visualitzat, una vegada més, la desigualtat greu entre homes i dones (sobrecàrrega de feina i precarietat laboral a sectors productius feminitzats, centralitat de les tasques de cures, increment del risc de violència contra les dones durant el confinament...).

La crisi de la COVID-19 ha agreujat moltes de les discriminacions que ja patien les persones LGTBI i ha deixat les persones més vulnerables del col·lectiu en situacions de necessitat extrema. En aquesta crisi s’han fet evidents les dificultats durant el confinament per a les persones que pateixen incomprensió dins les seves famílies per la seva orientació o identitat sexual. També s’ha fet palesa la transfòbia que estan patint els transexuals per part dels qui volen negar la seva realitat.

És per aquest motiu que enguany les dones lesbianes, trans i bisexuals seran les cares visibles de la lluita pels drets del col·lectiu.

Hi ha dos eixos fonamentals en les reivindicacions. Per una banda, les dones lesbianes, trans i bisexuals reivindiquen el seu dret de poder expressar el seu gènere lliurement i poder situar-se fora de la normativitat sense ser qüestionades per això.

El segon eix se centra a reclamar mesures per pal·liar els efectes de la crisi econòmica, sanitària i social de la COVID-19, especialment entre les dones del col·lectiu LGTBI, que pateixen una discriminació doble: per ser dona i persona LGTBI.

La COVID-19 ha fet aflorar la cisi sistèmica i multidimensional en què vivim, i ara tenim l’oportunitat de reconstruir des de la base una nova manera de viure i de relacionar-nos amb el medi ambient i canviar les bases de la societat i de l’economia.

Però aquest canvi de rumb també s’ha de fer des d’una perspectiva LGTBI. L’STEI Intersindical reivindica una reconstrucció social, econòmica i sanitària fonamentada en la igualtat de drets i la dignitat de totes les persones independentment de les identitats de gènere, identitats sexuals, edats o nacionalitats.

Illes Balears, juny de 2020