La Comissió Executiva de l’STEI Intersindical, reunida avui dematí, ha aprovat que el sindicat es personarà en el recurs contenciós administratiu contra l’ús del català a l’escola interposat per un col·lectiu espanyolista. D’aquesta manera, el sindicat majoritari en l’àmbit de l’ensenyament defensarà els interessos dels docents que apliquen cada dia a les aules els projectes lingüístics aprovats per les comunitats educatives de cada centre.

L’STEI Intersindical reivindica el paper de les escoles i instituts com a garantia de l’ús social de la llengua catalana. El sindicat propi de les Illes Balears recorda que, en altres contextos, no hi ha cap normativa que garanteixi uns mínims per al català. Per tant, no entén que sigui hora de parlar de quotes pel que fa a l’únic àmbit on la nostra llengua aconsegueix tenir certa presència.

Així mateix, l’STEI ha recordat que ha estat necessari picar molta pedra per a garantir que l’Avantprojecte de llei d’educació de les Illes Balears assumeixi dins el redactat el contingut del Decret de mínims. Aquest decret va ser aprovat per un Govern del Partit Popular. És per això que no hi hauria d’haver cap problema perquè la nova Llei d’educació inclogués un redactat que blindàs tots els projectes educatius de centre emparats en la normativa actual.

L’STEI Intersindical demana als grupuscles espanyolistes que deixin en pau les escoles i instituts de les Illes Balears. El sindicat reivindica la convivència i recorda que els centres educatius fan una aportació impagable a la cohesió social. El nacionalisme espanyol intenta crear conflictes on no n’hi ha. I l’STEI Intersindical –contra aquesta actitud destructiva– es posa una vegada més al servei de la societat de les Illes Balears i de les persones que fan feina i conviuen als centres educatius.

L’STEI Intersindical dona suport a la comunitat educativa del CEIP Turó del Drac de Canet de Mar i denuncia que la sentència del TSJC és un nou intent d’agressió al model d’escola catalana i al seu enfocament pedagògic. L’escola catalana rep aquests atacs del poder judicial de fa vint anys ençà perquè saben que van en contra d’un model de país inclusiu i de vertebració d’una societat cada cop més diversa.

El sindicat considera intolerable la intrusió dels tribunals per a regular el model i la política educativa del país; un model que compta amb el suport de més del 80% de la societat del Principat. La defensa de l’escola catalana no és només una qüestió dels docents o del Departament d’Educació, sinó una eina de cohesió social i, per tant, cal continuar lluitant perquè aquest model es mantingui i, d'acord amb els darrers estudis, millori.

L’STEI Intersindical alerta contra el fet que sentències com la del TSJC abonen arguments falsos i perillosos d’instrumentalització política de l’educació i de la llengua, i són un atac clar a la convivència. A les Illes també fa anys que es pateix l’assetjament d’aquells partits polítics i entitats que van en contra de la normalització lingüística del català i del seu ús en tots els àmbits.

Tota agressió contra el català a qualsevol indret del domini lingüístic ha d’obtenir una resposta des de la unitat i la fermesa. Per aquest motiu, l’STEI Intersindical se suma a la manifestació de dia 18 i reclama als responsables polítics que blindin el model d’immersió lingüística en català (perquè resti al marge de les ingerències contínues dels tribunals) i a l’Estat perquè respecti d’una vegada per sempre les llengües pròpies de tots els territoris.

L’STEI Intersindical i l’Obra Cultural Balear han comparegut davant els mitjans de comunicació —acompanyats de l’especialista Daniel Condeminas (assessor de la FOLC en matèria audiovisual)— per reclamar que la futura Llei audiovisual incrementi les garanties per a la producció i l’oferta audiovisual en llengua catalana.

Condeminas ha remarcat que hi ha dos aspectes importants. D’una banda, l’oferta audiovisual en llengua catalana: és a dir, quina quantitat de títols doblats o subtitulats al català hi ha a disposició. Però ha apuntat, d’altra banda, que també és molt important que es reguli la producció d’audiovisuals en versió original en la nostra llengua. Per a l’OCB i l’STEI Intersindical aquest factor és molt important, atès que per primera vegada es pot regular que sigui obligatori produir un determinat volum de contingut en català, factor que incidiria directament en la creació i el manteniment de llocs de feina als territoris de parla catalana dins el sector audiovisual.

STEI Intersindical i Obra Cultural Balear demanen als representants a les Corts Generals que considerin les aportacions que han presentat la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana i els governs autonòmics de Catalunya i el País Valencià. Les entitats han remarcat que la presència del català a la televisió i les plataformes audiovisuals és un dret de la ciutadania de les Illes Balears; i han destacat també com és d’important que es reservi una part de la producció als continguts en llengua catalana, per a matenir i millorar el teixit audiovisual propi i els llocs de feina del sector a l’arxipèlag.

Les dues entitats han explicat que el Govern de les Illes Balears no ha presentat cap al·legació al Projecte de llei per a millorar la presència de la nostra llengua en la producció i l’oferta audiovisual. A més, han recordat que han demanat cita a la presidenta del GOIB per tractar aquest assumpte en dues ocasions. La primera vegada, Armengol va delegar la representació en un càrrec de tercer nivell, cosa que les entitats varen rebutjar. La segona vegada, ni ha contestat la petició.

Les organitzacions USTEC-STES (IAC), STEI Intersindical i STEPV-Intersindical Valenciana hem subscrit un comunicat de rebuig de la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra el model lingüístic de la Comunitat Autònoma de Catalunya.
Les tres organitzacions, majoritàries en l'ensenyament als seus territoris, demanen valentia als governs autonòmics per defensar l'ensenyament en català.

Aquí teniu el comunicat.