La Secretaria de la Dona de l’Stei Intersindical amb motiu del dia mundial de la seguretat i salut en el treball, vol reiterar la seva exigència a les Administracions Públiques perquè prenguin les mesures oportunes i dissenyin polítiques, programes i serveis que donin resposta a les necessitats de salut i seguretat del personal al seu càrrec. Per a això és necessari tenir en compte tres elements: conèixer l'estat de salut de les seves treballadores i treballadors, conèixer les seves diferents maneres d'emmalaltir relacionades amb l'àmbit laboral, i en tercer lloc, identificar les demandes i necessitats concretes de cada persona.

Per a això és prioritari introduir i aplicar de manera efectiva la perspectiva de gènere en l'anàlisi de la salut, la qual cosa significa tenir en compte de manera explícita en totes les fases de desenvolupament de polítiques i programes les diferents necessitats de la dona i de l'home per abordar de manera correcta la influència dels diferents factors socials, culturals i biològics que afecten de manera diferenciada a homes i dones pel què fa a la seva salut, millorant així l'eficàcia, cobertura i equitat dels programes que s'engeguin. L'objectiu fonamental és aconseguir la igualtat de gènere també en la salut laboral dels i les treballadores.


Cal destacar que des de la I Conferència Internacional de Promoció de la Salut, celebrada a Ottawa en 1986, s'ha recomanat a tots els Governs (locals, regionals i nacionals) que de forma explícita contemplin la necessitat de promocionar la salut de les dones, pel què fa als següents eixos transversals:


1) Desenvolupar polítiques de salut-educació.
2) Crear entorns saludables.
3) Desenvolupar habilitats personals.
4) Reforçar l'acció comunitària.
5) Reorientar els serveis educatius i sanitaris.


La II Conferència Ministerial en matèria d'Igualtat de Gènere (Viena, 1989) va tenir com a objectius l'acceleració de la igualtat real entre homes i dones i la necessitat urgent d'adoptar mesures per compatibilitzar les responsabilitats familiars i laborals. D'altra banda, el Tractat d'Amsterdam, de 2 d'octubre de 1997, estableix en el seu article 3.2 que la Comunitat Europea es fixarà com a objectiu principal eliminar les desigualtats entre l'home i la dona i promoure la igualtat.

Totes les polítiques sobre salut i seguretat en el treball han d'enfocar-se a aconseguir la plena equitat de gènere. Però aconseguir aquesta equitat en salut no significa que hagi de traduir-se necessàriament, en taxes iguals de mortalitat i morbiditat en dones i homes, sinó en l'eliminació de diferències evitables en les oportunitats de gaudir de salut i de no emmalaltir, de sofrir discapacitat o de morir per causes evitables. Tampoc hauria de manifestar-se, forçosament, en quotes iguals de recursos i serveis per a homes i dones, sinó en una assignació i recepció diferencial dels recursos, segons les necessitats particulars de cada persona i en cada context socioeconòmic. Entre aquestes polítiques seria necessari que les revisions mèdiques periòdiques que es realitzen tant al personal docent com d'Administració no siguin estandarditzades i s'adaptin a les necessitats i peculiaritats de dones i homes. 

Des de l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical exigim que l'Administració elabori polítiques sobre salut i seguretat en el treball amb perspectiva de gènere que donin resposta a les necessitats concretes que com a individus tenim.

Palma, 28 d’abril de 2014

Secretaria de la Dona de l’STEI INTERSINDICAL.