La crisi del coronavirus està deixant una imatge inusual de les diferents ciutats. Carrers i parcs buits, barris sense renou, aire respirable i molta creativitat de finestra a finestra, de balcó a balcó.
El Govern ha establert l'estat d'alarma social, amb el confinament de milers de persones a les seves llars. Cases que difereixen molt les unes de les altres, en les quals es passa el tancament millor o pitjor, depenent, per descomptat, de les condicions econòmiques, perquè hi ha cases que són petites, amb poca il·luminació, sense balcons o terrasses des de les que gaudir d'una mica de sol, sense condicions adequades, sense serveis adequats…
Tenim una crisi sanitària i, una altra vegada, la solució està en les famílies, que s'ajusten com poden a la situació, amb o sense espai, amb o sense ajuda, amb o sense diners.
Des de l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical i la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical volem obrir l'espai necessari perquè aquesta nova crisi sí que se solucioni amb perspectiva feminista, amb respecte per la vida, per la bona vida de totes les persones, perquè les que gestionen aquestes cases - majoritàriament- són dones, les que gestionen les cures, són dones, fins i tot, la primera línia de lluita enfront del COVID-19 són dones, perquè tant personal sanitari, com a personal de neteja, serveis socials, atenció a dependents i persones majors, caixeres de supermercat… són majoritàriament dones. Sectors feminitzats, especialment castigats per les polítiques neoliberals de l'última dècada i que, a més, han d'afrontar la cura a les seves pròpies llars, els deures de l’escola, l'atenció als seus majors, les tasques domèstiques… L'Estat no arriba fins a la cuina.
Ens preocupen les milers de persones que es troben en una situació especialment vulnerable, aquelles que per les seves condicions laborals han de continuar exercint les seves tasques, perquè no poden deixar de realitzar determinats treballs, entre elles trobam les que es dediquen a la cura de les persones majors i dependents, i aquelles que es dediquen a la neteja. Aquestes persones, en gran part, són dones, en molts casos tenen condicions laborals molt precàries, de tal manera que poden passar dues coses: o que continuïn treballant trobant-se en situació de risc i sense garanties sanitàries adequades per a evitar el seu contagi, o que les cessin en la seva activitat, arribant inclús a deixar de percebre el seu salari i a més no rebin cap mena de prestació, especialment dolorós quan Espanya encara no ha ratificat l'article 189 de la OIT per equiparar el treball domèstic a la resta de treballs, especialment quan gran part d'aquests treballs formen part de l'economia informal.
Demanam al Govern que tengui en compte la importància de les cures i que reconeguin el valor del treball d'aquestes dones, perquè sense elles la situació seria molt més complicada.
Ens preocupen també aquelles dones que es troben en situació de pobresa, que depenen d'ajudes, les pensionistes que difícilment s'arreglen amb la mínima no contributiva (encara que hagin estat tota la seva vida treballant), les mares fadrines que, si tenen la sort de teletreballar han de triplicar-se per a poder atendre-ho tot… encara sort de la presència de les xarxes de sororitat, xarxes de veïnes que sempre hi són; xarxes familiars, aquestes padrines que encara que estiguin en risc cuidaran de les seves nétes i els seus néts, perquè no queda una altra, una societat més humanitzada tendria recursos per evitar posar en perill les persones majors. Una altra vegada, qui arriba fins a la cuina?
Volem parar especial atenció en aquelles dones que estan sota el mateix sostre que el seu maltractador, aquelles mares que sofreixen perquè les seves criatures estan en mans d'un pare maltractador i no poden fer res. Exigim una especial atenció per part de tota la societat perquè el que passi “de portes cap endins” no es quedi a casa. Cuidem-nos.
Exigim al Govern que, en tots els paquets de mesures per a pal·liar aquesta situació de crisi econòmica derivada de la crisi sanitària, es tenguin en compte aquestes situacions específiques que afecten a les dones i, que les dones, especialment les més pobres, no siguem les més perjudicades, com sempre que es produeix una crisi.
Exigim al Govern que aquestes reflexions estiguin en els discursos, que se'ns nomeni, que se'ns reconegui, que se'ns visibilitzi, que s'usi un llenguatge inclusiu. El que no es nomena no existeix.
L'Organización de Mujeres de la CI i la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical exigim, a més, que aquesta crisi sanitària faci realitat l’oportunitat d'acabar amb aquest sistema econòmic que va contra la vida, la de les persones i la del planeta. Blindem els serveis públics. Fem realitat que aquest altre món és possible.
Palma, a 19 de març de 2020,
Organización de Mujeres CI i
Secretaria de la Dona STEI Intersindical
