Recursos

VUIT DE MARÇ ÉS CADA DIA

L'STEI Intersindical ha produït el videoclip Vuit de Març és cada dia, una iniciativa en què participen denou veus de totes les Illes Balears, de totes les generacions en actiu.

A partir d'un poema de Gioconda Belli, amb lletra adaptada per Aurora Brullet, i de la cançó tradicional eivissenca Com voleu germans que canti el conjunt menorquí Figues d'un altre paner ha construït la base per a un tema coral de reivindicació feminista.

El videoclip, amb el muntatge audiovisual de Magda Timoner, es va estrenar dilluns 8 de març al programa Els dematins d'IB3 Televisió.

Hi podreu sentir les veus d'Anna Ferrer, Clara Fiol, Montse Llaràs, Miquela Lladó, Tiu Herrero, Índigo Salvador, Chiara Oliver, Maria Camps, María José Cardona, Mary Lambourne, Marga Rotger, Maria Cardona, Aurora Brullet, Anna Janer, Annabel Villalonga, Marta Elka, Pilar Reiona, Joana Pons i Sofía Gresely.

 

EL FEMINISME ÉS LA CURA: CONTAGIA'T, PROPAGA’L. VACUNA’T CONTRA EL MASCLISME

El COVID-19 és la pandèmia sanitària actual més lesiva, està matant i infectant a milions de persones al món i laboratoris de molts països han treballat amb desesperació per aconseguir una vacuna eficaç que ajudi a eradicar-lo.

Les desigualtats i violències contra les dones són una pandèmia des de temps immemorables, la seva vacuna és social i no es necessiten grans quantitats de diners per a invertir en ella. Els comportaments socials estan predeterminats per ideologies ocultes que són difícils de detectar, creences que aparentment no estan relacionades, però interaccionen involuntàriament.

La violència masclista és una epidèmia omnipresent a tots els estrats socials i des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical apostam per “una vacuna eficient”, que consisteix a treballar la coeducació que forma en valors igualitaris i aporta una ruptura amb els valors tradicionals.

Aquest 8M, d'una manera o una altra, seguirem en la lluita i alçarem la nostra veu i el nostre puny per les nostres reivindicacions.

A continuació us adjuntam el manifest i les propostes didàctiques que hem elaborat aquest 8 de març:

Manifest 8M            Portada Propostes Didàctiques

 

Guia de contes i novel·les per la igualtat de gènere i la violència zero de Fundesplai

La Fundació Catalana de l'Esplai presenta, dins la seva proposta educativa EnCORatja't, una Guia de contes i novel·les per la igualtat de gènere i la violència zero, per educar infants i joves en els valors de la coeducació per a una societat més igualitària, lliure de discriminacions i de qualsevol forma de violència.

Per a més informació: https://projectes.fundesplai.org/encoratjat/

Guia contes coeducatius Fundesplai imatge petitaClica damunt la imatge per accedir-hi

Et feim costat. Guia de recursos d'atenció a la Violència de Gènere a Palma

L’Ajuntament de Palma posa a l’abast de la ciutadania i dels serveis professionals, la Guia de recursos d’atenció a la violència de gènere a Palma. Una eina amb informació actualitzada, accessible i de fàcil lectura, ordenada per àmbits temàtics, on conflueixen tots els serveis d’atenció a la nostra ciutat, tants els de l’Ajuntament com d’altres institucions. Tot plegat, és una xarxa de serveis que treballen per garantir una atenció integral a les dones en situació de violència masclista, i a les seves filles i fills.

L’edició d’aquesta guia ha estat finançada amb fons del Pacte d’Estat contra la violència de gènere. Per accedir-hi, clicau sobre la imatge:

Portada Guia de recursosVG petit

25N. Propostes didàctiques. Ja n'hi ha prou de terrorisme masclista

Concentracions i manifestacions

Eivissa

  • Concentració al Parc de la Pau (Eivissa), 25N a les 19h.

Formentera

  • Concentració a la Pl. de la Constitució (Sant Francesc), 25N a les 17.30h.

Mallorca

  • La nit és nostra. Manfestació no mixta, a la Plaça París (Palma), 24N a les 21h.
  • Manfestació a la Plaça d'Espanya (Palma), 25N a les 19h.

Menorca

  • Concentració a la Pl. de la Constitució (Maó), 25N a les 19h.

Propostes didàctiques

Cartell Propostes Didàctiques 25NPropostes Didàctiques


Manifest

Ja són més de mil les dones assassinades des de l'any 2003, any en què es comencen a recollir dades sobre violència de gènere i més de 45 les assassinades en el que va d'any.

Això vol dir que hi ha més de mil homes assassins que han posat fi a la vida de la que era la seva companya. Homes que més tard o més d'hora sortiran de la presó i que en moltes ocasions, una vegada en llibertat, tornaran a reincidir.

Encara hi ha molts d’homes es creuen superiors a les dones i que elles són de la seva propietat. Ho tenen assumit i arrelat a la seva ment des de que neixen, no qüestionen aquesta superioritat, és una cosa innata que els correspon per dret. Cap d'aquests homes considera les dones com a iguals, persones amb els seus mateixos drets i persones lliures de decidir si segueixen en una relació o desitgen trencar amb ella. Cal tenir en compte que, a l'Estat Espanyol, fins a l'any 1981 les dones estaven totalment sotmeses al marit, no podien treballar, ni cobrar un salari, ni “obrir” o “tenir” un compte corrent sense el permís del seu marit i si no estaven casades, eren equiparades a les criatures menors d'edat, per tant, estaven sotmeses al pare. Amb aquests antecedents no és d'estranyar que la violència dins de la parella fos un tema tabú del qual no es parlava i que les dones sofrien en silenci. Ningú intervenia ni denunciava, “la vaig matar perquè era meva” aquest era el fons de la situació, la dona era una possessió de l'home i podia fer el que volgués amb ella, fins i tot matar-la.

Gràcies a les lluites feministes s'han anat aconseguint canvis a la legislació, a l'atenció a les dones víctimes de violència masclista, fins i tot s'ha signat un Pacte d'Estat per a erradicar aquestes violències, però això no és suficient. Les xifres ho fan evident. aquest any van més de 45 dones assassinades.

Per a aconseguir eradicar el terrorisme masclista és necessari un canvi de mentalitat i un canvi estructural de la societat, educar a les nines i als nins com a iguals, com a persones independents i sense transmetre aquests estereotips sexistes que el que fan és perpetuar rols de superioritat en uns i de sotmetiment en unes altres.

Els canvis que s'han aconseguit s’estan veient amenaçats per determinats sectors que pretenen fer creure a la ciutadania que la violència cap a les dones és inexisteix, que no té una arrel estructural i que no prové de segles de domini masculí. Així ho consideren i així ho volen fer creure a la gent, una cosa casual i circumstancial. Per descomptat no parlarem del seu afany per no utilitzar la terminologia correcta, no és desconeixement, és un intent de restar importància a aquesta violència tan terrible. Saben que el que no s’anomena no existeix i aquest és tot el seu interès per no cridar les coses pel seu nom. Perquè senyores i senyors, la violència masclista existeix, la violència masclista deixa un rastre de més de mil dones assassinades i sí, ho cridarem pel seu nom, estam vivint un terrorisme masclista.

Segons el Código Penal Español de 1995 en l'article 573 tipifica el delicte de terrorisme i diu textualment:

Es consideraran delicte de terrorisme la comissió de qualsevol delicte greu contra la vida o la integritat física, la llibertat, la integritat moral, la llibertat i indemnitat sexuals, el patrimoni, els recursos naturals o el medi ambient, la salut pública, de risc catastròfic, incendi, contra la Corona, d'atemptat i tinença, tràfic i dipòsit d'armes, municions o explosius, prevists en el present Codi, i l'apoderament d'aeronaus, vaixells o altres mitjans de transport col·lectiu o de mercaderies, quan es duguessin a terme amb qualsevol de les següents finalitats:

1a Subvertir l'ordre constitucional, o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l'Estat, o obligar els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-lo.

2a Alterar greument la pau pública.

3a Desestabilitzar greument el funcionament d'una organització internacional.

4a Provocar un estat de terror a la població o a una part d'ella.

Segons el Código Penal Español la violència que s'exerceix cap a les dones es pot considerar un delicte de terrorisme, perquè no hi ha dubte que és un delicte greu contra la vida i la integritat física i amb una fi, provocar l'estat de terror en les dones, és clar que el masclisme mata, però també genera por, terror i inseguretat a totes les dones. Perquè quina dona no s'ha sentit terroritzada quan camina pel carrer de nit i percep la presència d'un home darrere d'ella? No sabem el seu nom, no sabem qui és ni cap a on va, ni tan sols sabem si s'ha adonat de la nostra presència. Però el fet de ser home ja encén les nostres alarmes i ens genera un estat d'estrès i ansietat que no s'hauria de produir en una societat on la violència masclista no existís, com així defensen determinats sectors.

Però la violència masclista existeix, és un fet quotidià amb el que convivim les dones, és estructural i mentre no ens adonem i tota la societat canviï, aquí juga un paper molt important l'educació, no podem dir que la violència masclista s'ha eradicat.

I fins que aquest moment arribi les feministes seguirem als carrers exigint als governs que facin tot el que està a la seves mans per acabar amb aquesta xacra social.