L'INFORME SOBRE SALARIS DE L'INSTITUT NACIONAL D’ESTADÍSTICA CORROBORA QUE LA BRETXA SALARIAL SEGUEIX SENT UNA REALITAT PER A LES DONES TREBALLADORES DEL SEGLE XXI.
Les dades publicades per l'INE en l'Enquesta Anual d'Estructura salarial 2007, publicada el dimarts 22 de setembre de 2009, reflecteix una evident diferència salarial entre homes i dones: el salari de les dones és un 25,6% inferior al dels homes. Les dones van cobrar de mitjana 5.836,4 euros menys que els homes en 2007, encara que aquesta diferència es redueix, segons aquesta Enquesta, si es consideren situacions similars respecte a variables com el tipus de contracte, la jornada, l'ocupació o l'antiguitat, entre uns altres.
L'Informe afirma que la desigualtat de la distribució salarial entre homes i dones "és apreciable" i així, en 2007, el 20,2% de les dones tenien ingressos salarials menors o iguals al Salari Mínim Interprofessional (SMI), mentre que només es trobava en aquesta situació el 7% dels homes. A més, el 16,7% dels homes va tenir uns ingressos quatre vegades superiors al SMI, enfront del 7,4% de les dones, diferència que es deu principalment al major índex de precarietat laboral en les dones, com la temporalitat i l'ocupació a temps parcial.
Per Comunitats Autònomes, el salari mig de les dones va anar en 2007 entre un 20 i un 30% inferior al dels homes. Les diferències més acusades van correspondre a Aragó i Astúries, on les dones van percebre un sou inferior als homes en un 31,08% i un 29,86% respectivament. L'altra cara de la moneda la van presentar Canàries i Extremadura, ja que la desigualtat es va reduir a un 13,6% i a un 15,78% cadascuna.
A la nostra Comunitat Autònoma, la diferència salarial entre dones i homes, és significativa: mentre que els homes guanyen 20.846’75 euros de sou brut anual, les dones guanyen 16.627’15 euros. A més de les dades que dóna l'Informe, hem de tenir en compte que la bretxa salarial entre homes i dones a Espanya està molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que se situa en el 15,4. En les economies europees més avançades, com les escandinaves, les majors diferències salarials entre homes i dones es produeixen en les ocupacions d'alta qualificació; no obstant això, a Espanya i en altres països de l'àrea mediterrània, les dones tenen salaris més baixos que els homes, no només en els nivells alts, sinó també en les ocupacions menys qualificades.
Aquestes dades ens han de dur a reflexionar sobre els motius i les raons per les quals no es supera aquesta bretxa, especialment a Espanya.
A pesar de l'important increment de dones en el mercat de treball i que les dones estan avui significativament mes preparades que les de fa només dues dècades, a pesar que les dones són les quals arriben en major nombre a la universitat, obtenen les notes més elevades i finalitzen abans els estudis, no obstant això el mercat de treball no respon a les seves expectativa, les dones s'incorporen al treball en condicions diferents i arrosseguen les diferències al llarg de la vida laboral, la qual cosa incideix que no s'arriba ni de prop, a les cotes d'igualtat que haurien de donar resposta a les iniciatives i accions legislatives d'àmbit estatal, europeu i internacional d'aquests últims anys.
Les raons de les desigualtats salarials són molt complexes perquè intervenen múltiples factors, com els prejudicis socials, els estereotips, la falta de responsabilitat compartida en les famílies, la formació, l'economia, les accions legislatives, etc. Les dones no perceben el mateix salari que els homes principalment perquè no ocupen les mateixes ocupacions, és a dir, perquè persisteix la segregació horitzontal, que concentra a les dones en certs sectors de l'activitat i en certes ocupacions; i la segregació vertical, que suposa un desigual repartiment d'homes i dones en l'escala jeràrquica i impedeix a les dones accedir als llocs de decisió i millor remunerats.
A més d'aquests, contribuïxen altres factors, entre uns altres, la persistència de certs prejudicis socials i estereotips que pressuposen que les dones estan menys disponibles i que són menys capaces que els homes i que la seva implicació en el món laboral és inferior als homes; o a la presència majoritària de dones en les ocupacions precàries i a temps parcial, el que suposa un salari reduït, etc.
Per tot això, des de l'Organització de Dones de l’STEI-i, es considera necessari rearmar la consciència crítica sobre els mecanismes de perpetuació de les desigualtats, així com trencar amb els estereotips de gènere que impregnen la nostra societat i obrir-la en igualtat de condicions i de drets a tota la població.
A més, es fa necessari arbitrar mesures urgents que permetin a les dones accedir a una ocupació de qualitat, exigint l'aplicació de les lleis en matèria laboral, amb els Plans d'Igualtat i convenis col·lectius que contribueixin a eradicar la desigualtat, així com establir serveis públics que contribueixin a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral dels homes i dones treballadores, doncs només d'aquesta forma incidirà en una major autonomia i independència econòmica de les dones.
