Així de contundents hem de ser en aquests moments, en els quals, a més d'assistir a successives retallades en política d'igualtat per part de representants de les administracions en mans del partit popular, escoltam també el comunicat de la Ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, en el qual es refereix a l'últim assassinat d'una dona a mans del seu marit a Roquetas, com un cas més de violència produït en l'entorn familiar. Interpretam aquest canvi de denominació com una passa enrere quant a la manera d'entendre la violència exercida cap a les dones.
La Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, denomina violència de gènere a “la manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s'exerceix sobre aquestes per els qui són o hagin estat els seus cònjuges o estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d'afectivitat, fins i tot sense convivència... La violència de gènere a la qual es refereix la present llei comprèn tot acte de violència física i psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat”.
Denominar el cas de Roquetas com a “violència familiar”, a més d’un fet de desafortunat, consideram que ha de ser aïllat i rectificat immediatament, utilitzant la terminologia que la llei estableix davant aquesta realitat viscuda per centenars de dones en aquest país i que ha costat ja la vida aquest any a prop de 60 d'elles. No podem consentir que des de les institucions es confongui l'opinió pública en aquests moments en els quals la consciència social cap a aquest “terrorisme” silenciós és cada vegada major.
Aprofitam per exigir el restabliment de les polítiques d'igualtat en totes aquelles comunitats autònomes en les quals els seus responsables han iniciat retallades pressupostàries, tancaments o ajornament d'això, amb vista a la privatització dels serveis. Exigim a Ana Mato, com a Ministra d'Igualtat, que treballi perquè la situació a les regions afectades per retallades en polítiques d'igualtat, es corregeixi de forma adequada i s'atengui les necessitats que les dones víctimes de la “violència masclista” (com realment ha de denominar-se) mai siguin les que paguin aquesta “crisi”.
Secretaria de la dona de l’STEI-i
