En aquesta època en què ens ha tocat viure tenim la falsa sensació de ser més savis que mai només per la quantitat d'avançaments tecnològics amb els que comptam. Però se'ns oblida que, malgrat la sobreinformació, no sempre assimilam el que ens arriba, per la qual cosa el coneixement no s'adquireix, no s'assimila . I això és precisament el que ocorr quan, malgrat trobar-nos en aquesta era anomenada “del coneixement”, desconeixem i, per tant, ens semblen aliens els problemes que altres persones afronten. És per això que celebram efemèrides, perquè necessitam ser conscients, recordar, reivindicar. Un 15 d'octubre més, recordam dades que ens continuen posant en el nostre lloc, amb els peus a terra, d'on més saviesa es pot obtenir, com d'elles, les dones que la treballen o viuen al seu voltant, les dones pageses. En aquest terreny, continuam parlant de bretxa salarial, de la dona com a cuidadora per excel·lència de la llar i les famílies, de la dona com a representant del 40% de la força laboral agrícola als països desenvolupats però també com a blanc de la discriminació quan es parla de propietat, de participació en la presa de decisions o d'accés a recursos que l'ajudin a prosperar. Sí, de tot això es parla bastant, cada vegada més afortunadament, perquè només arribam a ser conscients d'un problema si ho posam damunt la taula. Però què ocorr amb una altra mena de situacions habituals injustament normalitzades? Poc es parla de la freqüència amb què en aquests mitjans contreuen matrimoni nines menors de 18 anys trobant així majors barreres per a l'educació i l'ocupació, major risc de sofrir violència de gènere, embarassos primerencs, etc.
Cal continuar informant, lluitant per i al costat d'elles per aconseguir els drets que els hi corresponen i en molts casos no gaudeixen i que cal continuar reivindicant.
Dona, Terra i Vida.
