La nova regulació de les Treballadores de la llar reconeix el dret a dues discriminacions històriques: el dret a l’atur i a no ser acomiadades sense justificació.

En el juny del 2022, L’Estat espanyol va ratificar el conveni 189 de la OIT.

Les dues professions més altament feminitzades són la cura de les persones i, precisament, la neteja

 

Va ser l'any 1988 quan es va proclamar el 30 de març com el Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, per mitjà del primer gran Congrés de Treballadores de la Llar, que va tenir lloc a Bogotà, Colòmbia.

En aquesta reunió es van discutir molts assumptes, però els de major interès varen ser la gran discriminació que sofreixen les persones que es dediquen a aquest treball, la falta de lleis que els emparen, l'establiment d'un pagament digne per la seva tasca i el dret a una protecció social per part dels estats.

Segons l'Estudi Grans Xifres del Sector Neteja 2022, elaborat per IFMA i ASPEL, a l’Estat espanyol el sector té més de 570.000 empleats, dels quals el 76% són dones. Sent el nostre un país de serveis, la neteja constitueix un component essencial de la cadena de valor dels altres sectors, i representa un percentatge del 1,05% del PIB.


Un sector feminitzat i invisible.


Resulta que les dues professions més altament feminitzades són la cura de les persones i, precisament, la neteja, tots dos molt castigats històricament, d’una banda per la falta de regulació en un passat, i per l'altre, quan va haver-hi la normativa, per la discriminació que es permetia respecte a la resta de sectors.

A la fi, des del 2023, la nova regulació elimina dues discriminacions històriques: que no tenguessin dret a atur i que les poguessin acomiadar sense justificació. El nou sistema inclou cotitzacions per desocupació per a treballadores i els seus ocupadors i augmenta la base mínima per als qui tenguin contractes de poques hores.

La norma, que respon a peticions històriques d'aquest col·lectiu i organitzacions feministes, també sorgeix després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TSJUE) que va declarar que el sistema anterior era discriminatori.

Aquesta normativa té com a objectiu equiparar les condicions de treball i de Seguretat Social de les persones treballadores de la llar familiar a les de la resta de persones treballadores per compte d'altri per a posar fi a la discriminació històrica d'aquest col·lectiu feminitzat.

Es resol, per tant, l'equiparació amb les persones treballadores per compte d'altri tant en l'àmbit del sistema extintiu de la relació laboral com en el de la prestació per desocupació.

També es garanteix la protecció de la seguretat i salut de les persones al servei de la llar familiar equivalent a la de qualsevol altra persona treballadora, essencial no només per a assegurar l'equiparació de condicions que exigeix la normativa antidiscriminatòria de la Unió Europea i el Conveni 189 de la OIT (ratificat des de juny del 2022), sinó també per a garantir el dret constitucional a la salut que correspon a totes les persones.

FINS ARA NOMÉS EQUIPARACIÓ. Cal continuar lluitant per la valoració de les tasques de les cures i de l'atenció domèstica i que això es tradueixi en millores en les condicions de treball.

Cartell 30 de març 1

 


Des de les organitzacions feministes com la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical o l'Organització de Dones de la CI i les associacions professionals del sector hem de continuar reivindicant les millores que a partir d'aquesta necessària i justa equiparació han de perseguir-se.


Hem d'exigir que es compleixin els compromisos adquirits pel Govern en aquest sentit, d'una banda, reivindicant la implantació de polítiques de formació i acreditació per a les persones ocupades de la llar dedicades a la cura o l'atenció de les persones que formin part de l'àmbit domèstic i familiar. I que aquestes tenguin en compte les particulars condicions de treball del sector i de les persones treballadores que hi desenvolupen la seva activitat; i per un altre, reclamant la creació d'una comissió d'estudi l'objectiu del qual sigui la inclusió de la perspectiva de gènere en el quadre de malalties perquè s'identifiquin i es corregeixin les deficiències que existeixen en l'àmbit de la protecció davant les malalties professionals dels treballs desenvolupats majoritàriament per dones.
A partir d'aquest moment, ja sí que podrem començar a parlar i negociar millores en les condicions de treball de les empleades de la llar i de les cures.
Continuarem per això visibilitzant les necessitats del sector i reclamant la reducció de la palesa precarietat que continua caracteritzant a aquest, així com en aquells altres en els quals les dones continuen sent les més perjudicades. Continuarem exigint la valoració justa que mereix aquesta professió de la qual depèn el benestar de moltes persones.