Deia Alexandra Kollontai (1872-1952) que “el saber de les avantpassades de les nostres mares els era aliè als seus companys que sortien sovint de caça o a la guerra o es consagraven a altres activitats que exigeixen forces musculars particulars. No tenien temps per a dedicar-se a la reflexió o a l'observació atenta”. Probablement era per això que les dones van ser les primeres científiques de la humanitat en dedicar-se a l'observació i el raonament.

Avui dia vivim amb la imperiosa necessitat de protegir aquest planeta en què vivim i assegurar un futur cada vegada més fosc quant a pobresa i crisi mediambiental es refereix. En aquest punt estem implicades totes i cadascuna de les persones que l'habitem, sense cap excepció. Sí, també la dona, nina o adulta. Perquè per a aconseguir aquest objectiu, la igualtat de gènere i la Ciència van de la mà i són vitals per a aquest fi.

L’STEI Intersindical dona tot el suport a la treballadora acomiadada per motius discriminatoris per l'Empresa Municipal de Serveis de l’Ajuntament de Pollença (Emser).

L'única operària en la plantilla de 30 homes ha denunciat l’Ajuntament i l’empresa concessionària per presumpta discriminació masclista després que li rescindissin el contracte durant el període de prova al·legant no tenir força suficient per a moure els contenidors. En el procés selectiu havia superat amb èxit les proves físiques per formar part del borsí de contractació.

L’empresa municipal Emser demostra una vegada més el seu masclisme: fa mig any que l’Ajuntament va haver de readmetre la primera camionera que treballava en Emser (també acomiadada per discriminació masclista), que els havia denunciat per les precàries condicions del seu dia a dia en el treball.

A més, aquests acomiadaments van en contra del principi d’igualtat entre homes i dones present a la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

L’STEI Intersindical no admet cap tipus de discriminació per raó de sexe i confia que l’Ajuntament posi solució a aquesta injustícia molt aviat.

#PROUDISCRIMINACIÓ #IGUALTATEFECTIVA

Les dones representam més del 40 per cent de la força laboral agrícola als països desenvolupats. Segons dades de l'ONU, aquesta xifra aconsegueix el 50 per cent en països d'Àfrica i Àsia.

Quan parlam de la propietat de la terra, hem de ser conscients que les dones estam en un clar desavantatge. En molts països no existeixen normatives que ens garanteixin drets de propietat sobre la terra, però en molts d'aquests casos, les principals productores dels aliments som les dones.

És un repte viure al medi rural al nostre país. Parlam de protecció i sostenibilitat del medi ambient, parlam de sostenibilitat poblacional que fa possible el manteniment dels nostres pobles, reptes on les dones tenim una gran importància.

Per tot això, des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical, exigim als poders públics, als grups polítics, que posin fi a la desigualtat que regna al món rural. És imprescindible l'elaboració d'una estratègia que lluiti contra la despoblació. Aquesta ha de ser dissenyada amb una accentuada perspectiva feminista que propiciï una igualtat real i efectiva en la quel ara coneixem com l'`Espanya buidada´ (despoblada).

Encara que, de sobres és conegut, que l'Espanya urbana manté actituds masclistes, no podem descartar que al món rural, assotat pel patriarcat, trobam l'oportunitat de consolidar una societat tan singular com igualitària. Una societat consolidada en una escola de la qual emani l'ensenyament coeducatiu.

Per tant, estam davant un exemple que la despoblació al medi rural no sols ha de relacionar-se com una amenaça sinó com l'oportunitat de generar un nou model de societat.

Des de la Secretaria de la Dona i l'Organització de Dones de la Confederació intersindical lluitam a cadascuna de les nostres accions per canviar el sistema patriarcal que les nostres nines (i nins) continuen sofrint i que llastren les nostres expectatives d'una vida en igualtat.

Cadascuna de les dones que lluiten, que lluitam per canviar la cultura en la qual vivim i que hem sofert des de nines, ho feim per totes i cadascuna de nosaltres, però sobretot ho feim per totes i cadascuna de les nines que arribaran a les nostres societats patriarcals.

Lluitam perquè puguin triar com ser, com estar en el món, com relacionar-se o en què treballar i lluitam perquè les institucions s'impliquin i facin complir les lleis que tant d'esforç ens han costat aconseguir.

Lluitam perquè mai més hagin de ser boniques, dolces i bones companyes (si no els hi dona la gana), perquè no hagin de ser les cuidadores de les seves famílies i parelles (si és que no ho han triat), perquè no se’ls hi continuïn mutilant els genitals, perquè no se les continuïn casant, venent o comprant, perquè mai més siguin abusades o violades, perquè no hi hagi ni una morta més.

A la nostra Organització de dones, continuarem lluitant juntes per totes nosaltres, però sobretot per elles. Mereixen trobar-se amb un món lliure de masclisme, i si en queda algun rastre, mereixen estar acompanyades en el camí per dones que els hi donin la mà i al seu costat aixequin la veu.