A finals del 2015 l'Assemblea General de les Nacions Unides va acordar declarar l'11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nina en la Ciència. Des de llavors, la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical s'han sumat al suport i reivindicació d'aquest dia recopilant propostes i recursos didàctics encaminats a visibilitzar la contribució de la dona al coneixement científic, així com a reforçar la participació de dones i nines en l'àmbit de la ciència, la recerca i la innovació.

Les estadístiques desagregades elaborades per diferents universitats i institucions científiques, nacionals i europees, continuen mostrant la necessitat de fomentar carreres científiques entre les nines i les joves. Especialment en els ensenyaments STEM. Continuam posant el focus en l'educació obligatòria per a visibilitzar a les nostres investigadores d'avui i d'ahir com a referents i models per a les futures estudiants universitàries.

És necessari continuar insistint a posar en evidència les dificultats de promoció a escales superiors i de lideratge en projectes científics de les dones que treballen en ciència i innovació.

A Espanya, només una de cada quatre estudiants de grau de primer i segon cicle en enginyeria i arquitectura són dones. Això ocorre també a la UE i en el món, on tan sols, segons dades de la UNESCO, el 3% de les estudiants de carreres relacionades amb les tecnologies de la comunicació són dones, i en camps d'avantguarda com la intel·ligència artificial, només una de cada cinc professionals és una dona.

Un any més, com cada 6 de febrer, tornam a reivindicar la tolerància zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF).

Tant dones com nines, a tot el món, han estat afectades per actituds i pràctiques freqüents, heretades, que formen part de la societat patriarcal que ha predominat en la nostra societat. Assetjament, violació, cremes de bruixes, matrimoni infantil i forçat, assassinats d'honor, planxat de pits, mutilació genital femenina... constitueixen greus violacions als drets fonamentals, aquells que, com a societat, ens hem compromès a defensar.

La MGF és reconeguda a nivell internacional, amb greus implicacions sanitàries i psicosocials: viola els drets de dones i nines a la integritat física i psicològica, afectant directament la seva salut sexual i reproductiva, perpetuant les desigualtats de gènere.

En matèria de dades, les nines de 14 anys o menys representen a 44 milions de totes aquelles persones que han sofert l'ablació. La major incidència d'aquesta pràctica entre les nines d'aquesta edat es produeix a Gàmbia, amb un 56%, a Mauritània amb un 54% i a Indonèsia, on al voltant de la meitat de les nines d'11 anys o menys han estat sotmeses a la pràctica. Els països amb major prevalença entre nines i dones de 15 a 49 anys són Somàlia, amb un 98%, Guinea, amb un 97% i Djibouti, amb un 93%. En molts països, la majoria de les nines varen sofrir l'ablació abans d'arribar al seu cinquè aniversari.

Segons l'Associació Espanyola per a l'Estudi de la Menopausa (AEEM), la menopausa és un moment de la vida de la dona caracteritzat pel cessament de la menstruació, i que inicia una etapa de la vida que es coneix com a climateri. Aquesta etapa representa la transició entre el període fèrtil i la vellesa. Malgrat no ser una malaltia, provoca, en la majoria de les dones, símptomes molestos que alteren la dinàmica social i laboral.

Almenys un terç de la seva vida, les dones la passaran en l'etapa de la menopausa. No obstant això, la desinformació i l'associació històrica entre la dona i el seu rol reproductiu en la societat ha desembocat en què, malgrat ser un procés natural, molts dels canvis, físics, cognitius i emocionals, que es produeixen en aquesta etapa, continuen sent desconeguts per a moltes persones.

Altres símptomes, com les calrrades, són motiu d'acudits o bromes que no són més que una altra manera de desacreditar les dones per la seva edat. Les percepcions negatives de la menopausa es veuen accentuades en una societat patriarcal, que utilitza frases sarcàstiques, pejoratives i despectives per a parlar d'aquesta etapa.

Des de NO PAUSA, organització llatinoamericana, es cerca visibilitzar la menopausa amb una perspectiva contemporània i intergeneracional. Reivindiquen que és l'hora de prendre consciència del reduccionisme i la invisibilitat sobre tota una etapa de transició que té la seva lògica més profunda en l'associació feminitat-menstruació i en el rol històric maternal que la dona ha hagut de desenvolupar en el marc d'una estructura social que ens relega en perdre la nostra capacitat reproductiva.

Des de l'any 2000 se celebra, el 18 d'octubre, el Dia Mundial de la Menopausa, perquè és urgent, en una societat que valora per sobre de tot la bellesa i la joventut en la dona, crear consciència que la menopausa és una fase de la vida de la dona, donar-la a conèixer i naturalitzar els seus canvis i símptomes, i associar-la a una etapa nova i il·lusionant.

Anna Freixa, catedràtica de Psicologia Evolutiva de la Universitat de Còrdova, autora del llibre Sense regles, que se centra en la sexualitat de les dones després de la menopausa, desmunta el macronegoci farmacèutic i metge amb les dones en aquesta etapa, i conclou que després de les calrrades del climateri hi ha molta vida plaent. Associa la menopausa a un temps de creixement, no de declivi, i prevé a les dones davant les múltiples formes d'incitació a la malaltia: convèncer les persones sanes que si no prenen determinats tractaments poden posar-se malaltes.

També la ginecòloga Jen Gunter, autora de Manifest per la menopausa, denúncia que la visió negativa de la menopausa, la concepció de la menopausa com una malaltia, és una construcció del patriarcat que regeix en les societats occidentals com la nostra, en les quals els homes decideixen què troben o no acceptable o desitjable. Anima a totes les dones a exigir informació fidedigna sobre el que viuran en aquesta etapa per a empoderar-se i fugir de les inseguretats generades per la pressió social, en un dels millors moments per a la dona, en el qual ha aconseguit plenitud de coneixements i moltes de les seves metes personals.

Des de la Secretaria de la Dona i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical volem visibilitzar socialment la menopausa i abolir l’edadisme. Parlar d'aquesta etapa natural de la vida de la dona, compartir vivències i sentiments, empoderar-nos. Hem de sentir-nos orgulloses de les experiències acumulades i trencar amb el codi del silenci per a donar-nos suport.

El Dia de les Escriptores se celebra des de l'any 2016, arran d'una iniciativa empresa per la Biblioteca Nacional d'Espanya, la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries i l'Associació Clàssiques i Modernes, el primer dilluns posterior a la celebració de la festivitat de Teresa de Jesús. En 2022 coincideix amb el 17 d'octubre.
Des de l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical volem reivindicar la labor i la trajectòria de les escriptores, tantes vegades relegades a un segon pla al llarg de la història. I és que fins al segle XX es considerava que la labor literària “no estava feta” per a les dones.
Caldria preguntar-se la raó per la qual en els segles XVIII i XIX moltes d'elles s'ocultaven després d'un pseudònim masculí, com George Sand o María Lejárraga, per posar dos exemples coneguts.
O el que motiva que, avui dia, continuï havent-hi dones que publiquen sota sigles ambigües, J. K. Rowling (Joanne Rowling) i R. J. Palacio (Raquel Jaramillo Palacio) entre altres. De veritat algú pensa que pot ser per a aconseguir així més lectors? Segons les dades sembla que la tendència està canviant. Elles publiquen menys, però comencen a vendre i llegir-se més.
Segons les dades del Ministeri de Cultura, en 2021, dels més de 66.000 llibres inscrits en l'ISBN amb un únic autor, només el 37,9% corresponia a escriptores enfront del 61,8% dels homes. Aquí caldria preguntar-se en quins sectors es manté el desequilibri. Mentre en la literatura infantil i juvenil, llibres de text i textos científics les dones superen en percentatge als homes, l'àmbit de la creació literària i el de les ciències socials continua sent majoritàriament masculí. No obstant això, de les 50 obres més populars en 2021, més del 50% van correspondre a escriptores. 
Una altra qüestió és si mereixen ser premiades. En l'últim lustre, dos de cada tres dels deu premis literaris i comercials més coneguts s'han concedit a dones, mentre que en el mateix període anterior la proporció va ser d'un a tres. Un exemple: fins avui s'han lliurat 115 premis Nobel de Literatura i, d'ells, 17 han estat per a dones, 8 en els últims 25 anys.
El percentatge de dones lectores de llibres en temps lliure és significativament superior al dels homes en tots els grups d'edat. El 69,6% de les dones enfront del 59% d'homes, segons el Baròmetre de Lectura de 2021 de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya.
Sembla que la societat està canviant i que està quallant tant la idea que les dones som capaces, com la que el que escrivim val la pena ser llegit. Cada vegada són més les dones l'ocupació laboral de les quals es troba en l'àmbit literari (escriptores, periodistes, lingüistes) i cada vegada més les que estan al capdavant de grups editorials i segells independents.
No obstant això, encara queda que s'aconsegueixi el reconeixement social i una presència equitativa en els llibres de text. Alguna cosa que, esperem, s'aconsegueixi com més aviat millor.
Per això, des de l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical reivindiquem el paper de les escriptores, el seu reconeixement i el seu lloc com a autores tant literàries com de la resta d'àmbits del coneixement.