Reivindicacions

22 de febrer. Dia Europeu per la Igualtat Salarial de Dones i Homes

L'any 2023 ha suposat una fita a Espanya quant a igualtat laboral entre homes i dones es refereix, per l'obligatorietat dels plans d'igualtat per a totes les empreses amb més de 50 persones en plantilla; una bona ocasió per a veure on estam en termes de bretxa salarial de gènere.

La bretxa salarial és un d'aquests temes que ha superat l'àmbit especialitzat i penetrat a fons en la societat. Un tema que ens fa mirar al voltant i demanar-nos, “Com és possible?”


La dada bruta és bastant fàcil d'aconseguir si anam a les dades oficials de l'INE. Aquesta enquesta anual d'estructura salarial, que va ser publicada a mitjans 2022, correspon a 2020, i inclou la sèrie 2008-2020. Hi destaquen dues coses:


- Un home guanya 27.642,52 €, i una dona 22.467,48 €; si els comptes no fallen, això són 5.175,04 € de diferència a l'any, cosa que significa un 18,72%. És a dir, per cada euro que guanya un home, una dona guanya 81,28 cèntims.
- Si atenem la sèrie 2008-2020, estam en el millor dels escenaris coneguts fins ara, ja que la bretxa solia rondar el 22%, la dècada passada (amb un terrible 23,99% en el 2013).

Existeix un conjunt complex i sovint interrelacionat de factors que originen diferències salarials d'homes i dones donant origen a la bretxa salarial de gènere. A la valoració de les competències laborals, cal unir la segregació del mercat de treball amb diferent representació d'homes i dones en els diferents sectors econòmics, les característiques de l'oferta d'ocupació femenina condicionada en molts casos per la conciliació de la vida familiar, la participació en el treball a temps parcial de les dones per la dedicació a activitats de cura de menors al seu càrrec o persones adultes dependents i, els mecanismes establerts de retribucions salarials. Conseqüentment la bretxa salarial està condicionada per una sèrie de factors socials, legals, econòmics, i constitueix un concepte que va més enllà de la premissa igual pagament per igual treball.

Aquests resultats suggereixen que, malgrat alguns avanços limitats, queda molta feina per fer per a aconseguir la igualtat de gènere també referent a la bretxa salarial. Es necessiten polítiques i accions concertades dels governs i empreses per a promoure la participació de les dones en la població activa, abordar la segregació de gènere i augmentar la participació de les dones en llocs de lideratge i STEM, així com per a abordar les pràctiques discriminatòries de l'ocupació i la remuneració, fins i tot respecte a la progressió professional (per exemple, a través de mesures de transparència salarial i principis i lleis d'igualtat salarial). Altres polítiques i pràctiques útils són la protecció de la seguretat i la salut de les dones i la prevenció de qualsevol forma de discriminació, violència i assetjament sexual o moral; la inversió en política de cures i el foment de les responsabilitats compartides en aquest àmbit; i la garantia que les dones tinguin accés a una protecció social adequada en totes les etapes de la seva vida, la qual cosa és fonamental per a mitigar les interrupcions de la seva carrera professional.

dia igualtat salarial

11 de febrer. Dia Internacional de les Dones i les Nines a la Ciència

Històricament, les dones han trobat nombroses barreres per a participar a la ciència, incloent-hi l'accés limitat en l'educació formal, la discriminació institucionalitzada i la manca de reconeixement per les seves contribucions degut per exemple a la falta de visibilització: hem de treballar molt més que els nostres companys per a què se’ns reconegui el nostre treball i demostrar la nostra vàlua i sobretot perquè l'home està acostumat a dominar i no admet que ara arribem i li usurpem aquest dret que té per natura.


Es troben impotents quan la seva veu no s'escolta o no té el ressò que tenia abans, quan les seves argumentacions ja no es tenen en compte, quan es qüestiona cada aportació que es fa, i una llarga llista de menyspreus…

Hi ha molta gent jove que pensa que ja hem aconseguit la igualtat i que el moviment està derivant en un extremisme que no comparteixen. Aquesta desafecció cap al moviment feminista és preocupant ja que, si bé és cert que hem guanyat molt en drets i oportunitats, i que la reificació de la dona és una espècie de quimera que pertany al passat, també és cert que encara s'educa de manera diferent a les nostres nines i nins, i les expectatives socials que es creïn al seu voltant són limitadores i les aboquen, si volen seguir el seu propi camí, a trencar-les.

Les dones que facin aquest pas són dones iconoclastes, dones valentes que posen per damunt el seu somni, la seva vocació, però, no ens enganyem, la majoria d'elles cauen presoneres dels prejudicis i expectatives que la societat ha creat. Aquestes construccions socials i culturals són les que hem de canviar perquè són les responsables que moltes dones no trien la vida que veritablement somien i es queden limitades en una vida sense estímuls, en una vida unidimensional.

Per tot això, des de la Secretaria de la Dona de l'STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical, continuarem lluitant per unes polítiques d'igualtat, oferint a les alumnes des d'una edat primerenca l'oportunitat de desenvolupar la seva curiositat per la ciència mitjançant materials didàctics que despertin i fomentin la participació activa així com l'interès per les qüestions més tècniques i científiques.
Cal visibilitzar més les dones notables que han aconseguit grans fites al llarg de la història, d'aquesta manera les nines tendran referents i models als quals seguir, models que són font d'inspiració i empoderament per a les nines en la seva persecució dels seus interessos en ciència i tecnologia.

Dia Dona Nina Ciència

Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina

La Mutilació Genital Femenina (MGF) és un greu exemple de violència de gènere que es practica actualment en algunes cultures de tot el món, de les quals poca gent en parla. Aquestes pràctiques es duen a terme a causa del sistema patriarcal d'aquestes societats, A més, les decisions les prenen la gent gran, són societats gerontològiques.

La MGF es practica en uns 30 països del món, com Egipte, Somàlia, Mali, l'Índia, etc., i a causa dels fluxos migratoris, s'estén als diferents països d'acolliment.

L'informe de 2016 d'UNICEF, La mutilació genital femenina: una preocupació mundial, observa que la meitat de les nines i dones que ha sofert aquesta pràctica viuen en tres països–Egipte, Etiòpia i indonèsia-.

MGF24

Llegeix més...

25N MASCLISTA+NEGACIONISTA=VIOLÈNCIA²

A continuació us informam de les diferents mobilitzacions que amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència cap a les Dones, es celebraran arreu de les illes:

 

Mallorca:

24 de novembre. Manifestació Nocturna. Plaça París (Palma), a les 21.00. Convoca el Moviment Feminista de Mallorca.

25 de novembre. Manifestació. Plaça Porta Pintada (Palma), a les 12.00. Convoca la Coordinadora Transfeminista de Mallorca.

25 de novembre. Manifestació. Parc de Ses Estacions/Estació Intermodal (Palma), a les 18.30. Convoca el Moviment Feminista de Mallorca.

Menorca:

25 de novembre. Manifestació. Plaça de Ses Palmeres (Ciutadella), a les 17.00. Convoca CGT.i Mendó Batucada.

Pitiüses:

25 de novembre. Concentració. Parc de la Pau (Eivissa), a les 12.00. Convoca Coordinadora "Feministes Eivissa".

25 de novembre. Concentració. Plaça de la Constitució (Sant Francesc Xavier), a les 13.30. Convoca Consell Insular de Formentera.

 

Us animam a mobilitzar-vos en contra de les Violències cap a les Dones!

Manifest

 

Cartell 25N

 

 

 

Dia de les Escriptores

El Dia de les Escriptores és una commemoració iniciada a l'Estat espanyol a l'octubre de 2016 per a recuperar el llegat de les dones escriptores, fer visible el treball de les dones en la literatura i combatre la discriminació que han sofert al llarg de la història. La celebració, de caràcter anual, es convoca el dilluns més pròxim a la data del 15 d'octubre, festivitat de santa Teresa de Jesús. Va sorgir per iniciativa de la Biblioteca Nacional d'Espanya, l'Associació Clàssiques i Modernes i la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE) per a compensar la discriminació històrica de les dones en la literatura.

Malgrat la gran quantitat d'escriptores que els especialistes coneixen i estudien anteriors al segle XIX, poques vegades apareixen esmentades en els manuals d'estudi i tampoc en els programes d'història literària a les universitats de l’Estat. Al segle XIX moltes dones escriptores havien de publicar amb un pseudònim d'home per a ser tingudes en compte. Emily Brontë i les seves germanes van ser mostra manifesta d'això. Cims borrascosos va ser publicada sota el pseudònim de Ellis Bell; cap editor s'atrevia a publicar-la, perquè consideraven que elles només escrivien novel·les de tall romàntic.

El segle XX es va iniciar amb un canvi de tendència amb la pionera Virginia Woolf, que va començar al 1905 a escriure per al suplement literari del Times i 10 anys després va publicar la seva primera novel·la, i amb Marguerite Yourcenar, però es van produir pocs avanços significatius.

El premi més important de literatura en llengua castellana, el Premi Cervantes, només s'ha concedit des de la seva institució al 1976 a quatre dones: María Zambrano (1988), Dolç María Loynaz (1992), Ana María Matute (2010) i Elena Poniatowska (2013) i 37 homes. El Premi Nobel de Literatura des de la seva creació al 1901 fins a 2017 ha premiat 13 dones i 100 homes.

Dia Escriptores

Llegeix més...