22 de febrer. Dia Europeu per la Igualtat Salarial de Dones i Homes
L'any 2023 ha suposat una fita a Espanya quant a igualtat laboral entre homes i dones es refereix, per l'obligatorietat dels plans d'igualtat per a totes les empreses amb més de 50 persones en plantilla; una bona ocasió per a veure on estam en termes de bretxa salarial de gènere.
La bretxa salarial és un d'aquests temes que ha superat l'àmbit especialitzat i penetrat a fons en la societat. Un tema que ens fa mirar al voltant i demanar-nos, “Com és possible?”
La dada bruta és bastant fàcil d'aconseguir si anam a les dades oficials de l'INE. Aquesta enquesta anual d'estructura salarial, que va ser publicada a mitjans 2022, correspon a 2020, i inclou la sèrie 2008-2020. Hi destaquen dues coses:
- Un home guanya 27.642,52 €, i una dona 22.467,48 €; si els comptes no fallen, això són 5.175,04 € de diferència a l'any, cosa que significa un 18,72%. És a dir, per cada euro que guanya un home, una dona guanya 81,28 cèntims.
- Si atenem la sèrie 2008-2020, estam en el millor dels escenaris coneguts fins ara, ja que la bretxa solia rondar el 22%, la dècada passada (amb un terrible 23,99% en el 2013).
Existeix un conjunt complex i sovint interrelacionat de factors que originen diferències salarials d'homes i dones donant origen a la bretxa salarial de gènere. A la valoració de les competències laborals, cal unir la segregació del mercat de treball amb diferent representació d'homes i dones en els diferents sectors econòmics, les característiques de l'oferta d'ocupació femenina condicionada en molts casos per la conciliació de la vida familiar, la participació en el treball a temps parcial de les dones per la dedicació a activitats de cura de menors al seu càrrec o persones adultes dependents i, els mecanismes establerts de retribucions salarials. Conseqüentment la bretxa salarial està condicionada per una sèrie de factors socials, legals, econòmics, i constitueix un concepte que va més enllà de la premissa igual pagament per igual treball.
Aquests resultats suggereixen que, malgrat alguns avanços limitats, queda molta feina per fer per a aconseguir la igualtat de gènere també referent a la bretxa salarial. Es necessiten polítiques i accions concertades dels governs i empreses per a promoure la participació de les dones en la població activa, abordar la segregació de gènere i augmentar la participació de les dones en llocs de lideratge i STEM, així com per a abordar les pràctiques discriminatòries de l'ocupació i la remuneració, fins i tot respecte a la progressió professional (per exemple, a través de mesures de transparència salarial i principis i lleis d'igualtat salarial). Altres polítiques i pràctiques útils són la protecció de la seguretat i la salut de les dones i la prevenció de qualsevol forma de discriminació, violència i assetjament sexual o moral; la inversió en política de cures i el foment de les responsabilitats compartides en aquest àmbit; i la garantia que les dones tinguin accés a una protecció social adequada en totes les etapes de la seva vida, la qual cosa és fonamental per a mitigar les interrupcions de la seva carrera professional.