La crisi del coronavirus està deixant una imatge inusual de les diferents ciutats. Carrers i parcs buits, barris sense renou, aire respirable i molta creativitat de finestra a finestra, de balcó a balcó.
El Govern ha establert l'estat d'alarma social, amb el confinament de milers de persones a les seves llars. Cases que difereixen molt les unes de les altres, en les quals es passa el tancament millor o pitjor, depenent, per descomptat, de les condicions econòmiques, perquè hi ha cases que són petites, amb poca il·luminació, sense balcons o terrasses des de les que gaudir d'una mica de sol, sense condicions adequades, sense serveis adequats…
Tenim una crisi sanitària i, una altra vegada, la solució està en les famílies, que s'ajusten com poden a la situació, amb o sense espai, amb o sense ajuda, amb o sense diners.
Des de l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical i la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical volem obrir l'espai necessari perquè aquesta nova crisi sí que se solucioni amb perspectiva feminista, amb respecte per la vida, per la bona vida de totes les persones, perquè les que gestionen aquestes cases - majoritàriament- són dones, les que gestionen les cures, són dones, fins i tot, la primera línia de lluita enfront del COVID-19 són dones, perquè tant personal sanitari, com a personal de neteja, serveis socials, atenció a dependents i persones majors, caixeres de supermercat… són majoritàriament dones. Sectors feminitzats, especialment castigats per les polítiques neoliberals de l'última dècada i que, a més, han d'afrontar la cura a les seves pròpies llars, els deures de l’escola, l'atenció als seus majors, les tasques domèstiques… L'Estat no arriba fins a la cuina.