Al setembre del 2019, l’Assemblea de les Nacions Unides va marcar el 18 de setembre com el Dia Internacional de la Igualtat Salarial. El 2020, per tant, és el primer any que “celebram” aquest dia, que en realitat té molt poc de celebració. Així, les europees ja en tendrem dos, si afegim el 22 de febrer, que és el Dia Europeu Contra la Discriminació Salarial entre Dones i Homes. Aquesta dualitat ens mostra dues coses. La primera és que l’ONU ha tardat molt en fer una resolució específica sobre la bretxa salarial i ha quedat lluny dels avanços de la Conferència de Beijing del 1995. I la segona, que a l’Europa hereva del colonialisme no sempre tenim en compte el que passa més enllà de les nostres fronteres: les tancam literal i metafòricament.

És un fet demostrat que les dones cobram menys que els homes. La bretxa salarial és la diferència existent entre el salari mitjà dels homes i el de les dones. I de diferència n’hi ha molta, a pesar que el dret fonamental a la igualtat de remuneració per gènere és reconegut des de 1919 per l’Organització Internacional del Treball. Avui en dia, però, després de més de 100 anys, les dones tenim un salari mitjà menor que els homes.

L’ONU calcula que, a nivell mundial, la diferència de salari entre homes i dones és del 23%. La veritat és que aquesta xifra es pot qualificar de veritablement optimista, quan no ingènua, tenint en compte les condicions de treball i de vida de milions de dones en països als quals l’autoanomenat primer món no ha deixat desenvolupar-se. Les dones de les Illes Balears cobren, de mitjana, un 13% menys que els homes. Guanyen uns 3.072 euros bruts menys que ells. Tot i que la bretxa salarial de Balears és la més baixa de l'Estat per darrere de les Canàries i que la mitjana estatal és d'un 21,9%, que Balears tingui aquest percentatge respon a què "els salaris dels homes es troben entre els més baixos de l'Estat". El salari mitjà femení a l'Arxipèlag és de 20.565,58 euros i el masculí, de 23.538,43. I tampoc no podem oblidar que als càlculs no s’inclouen els diners cobrats per les persones que treballen sense contracte, sent moltes feines feminitzades susceptibles de caure dins de l’economia submergida.

Cada 21 de juny, es commemora el Dia Internacional per l'Educació no Sexista, insistint en la necessitat d'analitzar temes com l'analfabetisme en nines i dones en alguns països, així com els rols i estereotips sexuals, que també són reproduïts des de l'escola.

Es fa urgent una escola no sexista, inclusiva i feminista que eradiqui d'una vegada per sempre aquestes discriminacions tan arrelades fins als nostres dies. S’han d’abordar des dels primers anys de vida perquè, seguint a Marina Subirats i Amparo Tomé, és quan s’adquireixen. Generalment, als 6-7 anys, les nines ja es veuen treballant i formant una família amb fills i filles, mentre que els nins només imaginen la seva vida professional. Per tant, si volem una autèntica educació en igualtat, cal començar abans.

La Secretaria de la Dona de l'STEI Intersindical i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical volen sumar-se al Dia Internacional Contra la Violència Sexual en els Conflictes, jornada que des del 2015 denuncia les atrocitats a les quals es veuen sotmeses dones, nines i nins de manera indirecta o directa en els conflictes armats. D’atrocitats n’hi ha moltes: violacions; esclavitud sexual; prostitució, matrimonis, esterilitzacions i avortaments forçats; i mutilacions. I de conflictes també n’hem tengut i en tenim molts. Alguns puntualment acaparen titulars efímers en els mitjans de comunicació, com les massacres de Ruanda i Srebrenica (per posar només dos casos propers en el temps) o els atemptats i segrestos múltiples sobre tot jihadistes (poc en sabem d’altres orígens) que es cometen en països que ens resulten llunyans. Per contra, altres conflictes estan silenciats de manera sistemàtica, conscient i, com a conseqüència, còmplice.

#NOSOMUNASUPERDONA

La secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical posa en marxa la campanya #NOSOMUNASUPERDONA a través d’una imatge interactiva que es difondrà a la seva pàgina web i a les xarxes socials.

Les dones sofrim desigualtats des dels primers moments de les nostres vides. Una bona educació afectiva i sexual és importantíssima per trencar amb tots els estereotips i rols de gènere existents. Hem de reivindicar més mesures de conciliació, una coresponsabilitat 50-50, igualtat salarial, acabar amb els sostres de vidres, els terres enganxosos, la feminització de la pobresa...

Aquesta crisi sanitària, econòmica i social, causada per la COVID-19, ha deixat ben patent que els treballs essencials estan fortament feminitzats. Segons dades de les Nacions Unides (ONU), a tot el món, les dones suposen el 70% de les persones que treballen a l’atenció pública en els serveis socials i de salut; són el 86% de les persones que treballen a les residències geriàtriques; el 70% de personal que treballa a les farmàcies; el 90% de les netejadores d’empreses, hotels i llars, i el 85% de les que treballen a les caixes registradores dels supermercats.

Com cada any, el 28 de maig, la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical commemoram el Dia Internacional d’acció per a la Salut de les Dones, reclamant plans d'atenció integral per a la salut de la dona, així com la seva implementació efectiva en els serveis de salut pública.

Aquest any més que mai, i amb la crisi de salut que ha portat la COVID 19, la precarietat de les polítiques de salut, que afecten la meitat de la població mundial, ha estat i és evident. És essencial per a nosaltres analitzar aquesta crisi de salut en termes de gènere, i enfocar aquesta pandèmia des de les conseqüències i causes profundes generades per aquestes desigualtats, entre homes i dones.

Avui, 24 de maig, Dia Internacional de la Dona per la Pau i el Desarmament, volem destacar les milers de dones que estan situades en primera línia en la lluita pacífica contra el canvi climàtic, la preservació dels ecosistemes i la protecció dels Drets Humans i que, com destaca Oxfam al seu informe 2019, són dones que per la seva tenacitat i lideratge són considerades una nosa per als qui tenen interessos econòmics en zones riques en recursos naturals. No hi ha més que veure les xifres de dones activistes assassinades a Amèrica Llatina.

Si parlam de conflictes armats, veiem com dones de tot el món lideren moviments per la pau que estan canviant, de diferents maneres, les seves societats. S'organitzen en moviments a favor de la pau, utilitzant mitjans no violents, tot i que en els conflictes armats són les principals víctimes i la violència sexual és usada impunement com a arma de guerra.

Enguany, commemorem l'1 de Maig en circumstàncies excepcionals. La pandèmia del Covid 19 no ens permetrà sortir al carrer però continuarem lluitant pels nostres drets encara que sigui des de finestres, balcons i xarxes. 

Des del principi de la pandèmia hem estat les dones les que hem estat en la primera línia, combatent-la. Quan es parla de personal sanitari, de cura de majors, de neteja, de supermercats... s'està parlant d'una immensa majoria de dones. S'està parlant també de dones amb treballs precaris, temporals, mal pagats, ja que s'ocupen d'allò que sembla tan poc productiu per al capitalisme com és la vida. Elles se l’han jugat per a protegir la vida de tot el món. Aquestes setmanes hem vist que tot allò que semblava no tenir valor es convertia en essencial.

Com cada any, en l'Estat espanyol, es reivindica el 26 d'abril com a Dia de la Visibilitat Lèsbica. És cert que, avui dia, és llarg el camí recorregut quant al respecte a la diversitat sexual de les dones, han estat molts els assoliments en aquest sentit en el nostre entorn, sobretot en l'aspecte legal de protecció contra la lesbofòbia.

Però també és cert que la societat encara presenta una sèrie d'actituds que fan difícil una vida lliure com a dones lesbianes. Aquestes actituds de lesbofòbia es poden reconèixer, sobretot, en l'ús de les xarxes socials i en l'atac a la sexualitat de les dones.

Un estudi realitzat el 2018 “Violències de gènere en entorns virtuals“, va demostrar que els joves en les seves relacions controlen més a les seves parelles en el món digital. El control de les contrasenyes, prohibir parlar per Whatsapp amb determinades persones o vigilar si estan connectades o no, són part de les noves formes de violència de gènere. Fins i tot, arriben a obligar la seva parella a esborrar fotos de les xarxes socials o les amenacen i extorsionen amb publicar vídeos o fotos compromeses.

Aquesta realitat existeix des de què els i les joves van començar a usar Internet com una manera de vida i a utilitzar constantment les xarxes socials, exposant les seves pròpies vides i controlant vides alienes.

RD-Llei 12/2020, de 31 de març, BOE 1 d’abril de 2020

Les mesures adoptades durant l’estat d’alarma estan provocant un especial impacte en determinats col·lectius de persones especialment vulnerables que han de ser objecte de protecció per part del Govern.

Les dones víctimes de violència de gènere són un col·lectiu especialment vulnerable en situacions d’aïllament domiciliari, per veure`s forçades a conviure amb el seu agressor, el que les situa en una situació de major risc.